Xanthium spinosum

Taxonomia

  • Classe: Magnoliopsida
  • Ordre: Asterales
  • Família: Asteraceae

Origen

Durant els segles XVIII i XIX es va discutir molt l’origen d’aquesta espècie, però gràcies a la troballa de fòssils de la seva infructescència a Argentina, es pot assegurar que prové d’Amèrica del Sud.

Estatus

Noms comuns

  • Català: abriülls, aferragós, arrencamonyos, baconets, blanquiella, cadells, cadiretes, caparrera, card estrellat, cardassina, cardigassa borda, cardigassos, catxurrera, catxurros, coscorros, engansagossos, enganxadones, enganxadores, enganxagossos, enganxamonyos, escardot bord, escorpins, espina-xoca, espinacal, ferragosos, flor-i-dia, floravia, gafet, gafets petits, garrinets, garrutxera, gossets, gossos, guixets, gutxets, herba catxurrera, herba de l’hepatitis, herba de les espines, herba de les punxes, herba de tres claus, herba del fetge, herba espitllera, herba fetgera, herba pollosa, herba xoca, llagasta, llapassa, llapassa menuda, llapassa petita, llipassa, llufes, narriola, obriülls, punxera, rastellera, rialla, rioles espinoses, sobrevia, te de garrot, te de punxes, violes espinoses, xaques, xoc, xoca.
  • Castellà: abreojos, abrojilla, abrojo, abrojo chicho, amores, arrancamoños, cadillo, cachurrera, cachurrera menor, cadillo, cadillo espinoso, cardo de la virgen, cardo de tres puntas, cardo francés, cardo garbancero, cardo picón, cardo sacatrapos, cardillos, cepacaballos, clonqui, concli, floravia, garbanzo de cura, pegotes, peseta, pico garbanzero, picos, piojos de señorita, rosete, trespies, tudela.
  • Anglès: bathurst burr, clotbur, dagger cocklebur, daggerweed, prickly burweed, spiny burweed, spiny clotburr, spiny cocklebur, spiny xanthium, thorny burweed.

Etimologia

El nom Xanthium prové de la paraula grega xanthion, que significa groc. Aquest nom fa referència a l’ús d’aquesta planta com a tint groc pels cabells. L’epítet spinosus vol dir en llatí espinós.

Característiques generals

  • Forma vital: teròfit erecte
  • Floració: juliol - octubre
  • Fórmula floral: ♂ * [C(5) A(5)] / ♀ ↓ G(
    2
    )
  • Tipus de fruit: cípsela

Descripció

És una planta herbàcia erecta i monoica, que pot arribar a fer un metre d’alçada i sol ramificar molt. Totes les tiges compten amb abundants espines axil·lars trifurcades des de la base i de color groc. Les fulles són peciolades i tenen un limbe lanceolat, que pot ser enter o tripartit. Si la fulla és tripartida, el folíol del mig és molt més llarg que els altres. El revers de les fulles és tomentós i, per tant, gris.

 

 

Les flors es troben en capítols unisexuals. Els capítols femenins són axil·lars, oblongs, espinosos i cadascun compta amb dues flors dins l’involucre. Els capítols masculins disposen de nombroses flors, és caduc i es troba a l’àpex de les tiges.

 

 

Les infructescències són grogues i, igual que els capítols femenins, estan cobertes d’espines ganxudes i disposen de dos agullons apicals. Aquesta morfologia ajuda a la dispersió epizoocora. Cada infructescència conté dos fruits, i cada fruit disposa d’una llavor en el seu interior. 

Hàbitat

Sol créixer en camps de conreu i zones ruderals. És una espècie termòfila, així que no se sol trobar en terres continentals, on el fred de l’hivern actua com a limitant per a aquesta planta. Es pot trobar en una altitud màxima de 1300 metres.

Introducció

El primer cop que es va citar a Europa va ser a Portugal, el 1689, des d’on es van portar llavors als jardins botànics de Sant Joan Despí i Montpeller. A finals del segle XVIII ja es podria trobar naturalitzada a les províncies de Madrid, Toledo, Saragossa, i Osca.

Usos

Antigament, s’utilitzava aquesta planta per tenyir el cabell de color groc. En la medicina popular d’Argentina s’empra aquesta espècie com a remei diürètic.

Invasivitat

Cada planta genera unes 150 llavors, i la seva dispersió es duu a terme mitjançant els animals. Les infructescències espinoses d’aquesta espècie es poden enganxar fàcilment al pelatge, i així arribar lluny gràcies al moviment de l’animal. Les diàspores també es poden dispersar si cauen sobre un corrent d’aigua, gràcies a la flotabilitat de la infructescència.

 

Les dues llavors de cada infructescència tenen característiques diferents. Mentre la llavor inferior germina poc després de l’alliberació del fruit, la superior es manté en estat de dormició fins a 8 anys. D’aquesta manera, la meitat de les llavors s’encarreguen de generar una nova generació pel següent any, mentre que les altres participen en la formació d’un banc de llavors en el sòl. La remoció del sòl i els incendis poden facilitar la germinació de nous individus.

 

Té una gran plasticitat respecte al tipus substrat i les condicions hídriques.

 

Es considera una de les pitjors males herbes a escala mundial.

Impacte

Envaeix camps de conreu actuant com una mala herba, així provocant pèrdues en els resultats dels cultius.

 

Les seves punxes poden ferir als animals, i la seva infructescència és tòxica així que pot provocar danys en els animals que pasturin en camps on es troba aquesta planta naturalitzada. Molts cops, la infructescència queda enganxada a la llana de les ovelles, així contaminant aquest material i afectant la seva comercialització.

 

Pot ser l’hoste de múltiples malalties fúngiques, així que pot actuar com a vector de transmissió de malalties a espècies autòctones o a conreus.

 

Tot i que no és gaire comú, es pot trobar naturalitzada en deltes i zones de ribera, així que és un gran perill per a aquests ambients protegits.

Control

Com que és una mala herba anual, un control mecànic basat en l’arrencament dels individus manualment any rere any sol ser efectiu, però el banc de llavors fa que sigui una feina complicada de completar amb èxit.

 

Si Xanthium spinosum es troba en camps, es pot eliminar amb l’ús d’alguns herbicides, com ara: 2,4-D, diclorprop, flumeturon, fluorocloridona, linuron, napropamida, oxifluorfen i sulcotrina.

 

Actualment, s’està experimentant amb diverses espècies que es podrien utilitzar com a agent biològic. Per ara es coneixen tres fongs que podrien ser efectius: Colletotrichum orbiculare, Colletotrichum xanthii i Puccinia xanthii.

Espina trifurcada de Xanthium spinosum
Espina trifurcada de Xanthium spinosum
Fulles de Xanthium spinosum
Capítol femení de Xanthium spinosum
Capítol masculí de Xanthium spinosum
Capítol masculí de Xanthium spinosum
Infructescència de Xanthium spinosum

Fonts d'informació