Abutilon theoprhasti

Taxonomia

  • Classe: Magnoliopsida
  • Ordre: Malvales
  • Família: Malvaceae

Origen

  • Centre d'Àsia
  • Mongòlia
  • Xina

Estatus

Etimologia

Linné la va classificar com a Sida abutilon, però el 1787, Friedrich Medikus va reorganitzar les malvàcies, així donant a aquesta espècie el seu propi gènere: Abutilon, i li va afegir l’epítet theophrasti.

 

Abutilon prové de la paraula àrab aubutilun, que fa referència al filòsof i metge persa Avicenna (980-1037), mentre que theophrasti fa honor al filòsof grec Teofrast (371-287 aC), sovint considerat el pare de la botànica.

Noms comuns

  • Català: abútilon, campaneta, soja borda.
  • Castellà: abutilón, abutilon de la China, hoja de terciopelo, malva blanca, malva de terciopelo, malva grande, soja americana, yute de la China.
  • Anglès: abutilon-hemp, American jute, butter print, buttonweed, Chingma abutilon, Chinese lantern, China jute, Indian mallow, piemarker, swamp Chinese lantern, Tientsin jute, velvet leaf.

Característiques generals

  • Forma vital: teròfit
  • Floració: juliol - octubre
  • Fórmula floral: * K5 C5 A(∞) G∞
  • Tipus de fruit: esquizocarp

Hàbitat

Se sol trobar entre els 20 i 400 m d’altitud, en zones alterades o ermes, ja que necessita llum directa o ombra parcial. Es pot adaptar a molts tipus de sòls.

Descripció

Sol mesurar entre 0,3 i 1 m. La seva tija és recta, llisa i amb tricomes curts i estrellats. Aquesta es troba molt ramificada a la part superior, sobretot en els exemplars cultivats. Manca de teixit llenyós, així que és una planta herbàcia.

 

Les fulles creixen de forma alterna i el seu pecíol és llarg, d’entre 3 i 12 cm. El limb té forma de cor a la base, un marge lleugerament crenat i un àpex acuminat. L’amplada del limb és d’entre 7 i 20 cm. Totes les parts de la fulla són densament pubescents.

 

Té flors solitàries que mesuren entre 1,3 i 2,5 cm quan estan obertes. Aquestes es troben a les axil·les de les fulles de la tija principal o a les branques terminals curtes. 

Les flors tenen 5 pètals obovats de color groc d’aproximadament 1 cm, amb una petita osca a la zona apical. Els peduncles mesuren entre 1 i 3 cm, són pubescents i estan articulats a prop de l’àpex. El calze té forma de copa, també té tricomes i està format per cinc lòbuls ovalats, d’uns 6 mm cadascun. Els filaments de les anteres estan units per formar una columna central i són glabres.

 

Les llavors es troben en un fruit amb forma d’esquizocarp, on hi ha de múltiples carpels peluts i amb àpex truncats, distribuïts circularment. En cada carpel s’hi poden trobar des d’1 fins a 3 llavors. En els individus cultivats, el fruit sec agafa un color més clar, mentre que en els salvatges es torna negre. Les llavors són aplanades, pubescents, de color marró violaci i fan de 2 a 3 mm de llarg i 1 mm de gruix.

 

Als 17-22 dies de la pol·linització de la flor, les llavors maduren, i es dispersen per gravetat.

Usos

Es cultiva per fer servir les seves fibres en l’ús de cordes, bosses, teles i paper, d’entre altres. Tot i que no és gaire comú, les seves llavors es poden utilitzar com a aliment. També es pot plantar com a planta ornamental o planta medicinal.

Introducció

L’arribada d’Abutilon theophrasti encara és desconeguda, però es creu que la seva entrada a Espanya va ser de forma accidental. El més probable és que les seves llavors es trobessin barrejades amb llavors de cereals o altres cultius. Una altra possible via d’entrada són adobs contaminats per aquestes llavors.

 

A Espanya està registrada des del segle XIX. A la dècada de 1980 va començar a estendre’s als camps irrigats de Catalunya i Aragó, sobretot als camps de blat de moro. El 1991, Abutilon theophrasti afectava el 44% dels cultius de blat de moro arreu d’Espanya.

 

En altres països on aquesta planta també és invasora, la seva entrada va ser provocada pel seu ús com a cultiu i, en alguns d’aquests, se continua cultivant, tot i conèixer la seva perillositat.

Invasivitat

Es considera una espècie invasora a Estat Units, Canadà, Austràlia, Nova Zelanda, Japó, Mèxic, Bermudes, Marroc i molts països europeus. S’ha introduït també a Rússia, l’Àsia occidental, Índia, Bangaldesh, Indoxina, Corea, el sud d’Àfrica, Amèrica Central i Cuba.

 

Es comporta com una mala herba en les zones pertorbades o ermes, i s’ha convertit en una gran plaga pel sector agrari, així afectant amb gravetat la producció dels camps, sobretot els de blat de moro, soja i cotó.

 

Es pot autofecundar, així que no requereix altres individus per poder-se propagar, i cada individu genera entre 700 i 44.200 llavors. Té un creixement molt ràpid i supera als cultius en l’obtenció de llum i nutrients. A més a més, les seves llavors contenen productes al·lopàtics que afecten la germinació i creixement dels cultius. També té propàguls que poden arribar a mantenir-se viables per més d’un any.

 

Una altra dificultat del seu control és la llarga viabilitat de les seves llavors al sòl, que pot arribar als cinquanta anys.

Impacte

Desplaça espècies de la diversitat natural, però l’impacte és principalment econòmic, ja que afecta a conreus. També pot arribar a fer una olor que molesti a les persones.

Control

Arrencar manualment els individus no és gaire pràctic, així que els millors mètodes són l’ús d’herbicides (metribuzina; atrazina; 2,4-D, bentazona; bromoxinil; cianazina; dicamba; linuró; halosulfuró-metil i flutiacet-metil) o d’agents biològics (Niesthrea louisianica, Fusarium lateritium, Colletotrichum coccodes, Colletotrichum gloeosporioides i Fusarium oxysporum).

Fruit d'Abutilon theophrasti
Fruit d'Abutilon theophrasti
Fulla i fruit d'Abutilon theophrasti

Fonts d'informació