Robinia pseudoacacia

Taxonomia

  • Classe: Magnoliopsida
  • Ordre: Fabales
  • Família: Fabaceae

Origen

  • Estats Units d'Amèrica

Estatus

Etimologia

El nom genèric Robinia prové de la llatinització del cognom de Jean Robin (1550-1629), que va ser un important botànic francès.

 

L’epítet pseudoacacia fa referència a la possible semblança que té aquest arbre amb un del gènere Acacia.

Noms comuns

  • Català: acàcia, acàcia blanca, acàcia bolera, acàcia de bola, acàcia falsa, acàcia de para-sol, falsa acàcia, robínia, robínia de para-sol.
  • Castellà: acacia bastarda, acacia blanca, acacia blanquera, acacia de bola, acacia de dos púas, acacia de flor, acacia de flor blanca, acacia de los paseos, acacia espinosa, acacia falsa, alcasia, arcazia, escasia, falsa acacia, mamachocho, pan y quesillo, pan y quesito, pan y queso, robinia.
  • Anglès: black locust, Chinese scholar tree, common robínia, false acacia, locust, locust tree, robinia, ship-mast locust, yellow locust.

Característiques generals

  • Forma vital: faneròfit caducifoli
  • Floració: març - juliol
  • Fórmula floral: ↓ K(5) C5 A(10) G1
  • Tipus de fruit: llegum

Descripció

És una espècie amb port arbori, que sol arribar als 25 m d’alçada. Les seves arrels estan molt desenvolupades i solen ser visibles perquè creixen prop de la superfície. En aquestes s’hi poden trobar nòduls associats simbiòticament a bacteris del gènere Rhizobium, per tal de fixar nitrogen. El tronc és fosc, amb l’escorça esquerdada, i les branques compten amb espines en els nodes.

 

Les fulles es disposen alternament i són compostes imparipinnades. Disposen d’entre 3 i 11 folíols, els quals són el·líptics o ovats. Compten amb estípules en forma d’espines.

 

Les flors són oloroses i es troben en raïms axil·lars penjants, en grups d’entre 11 i 35 flors. El calze és bilabiat, mentre que la corol·la és papilionada. Els pètals són de color blanc amb color groc al mig de l’estendard.

 

El fruit és oblong, comprimit, vermellós i estretament alat en el marge ventral. Cadascun conté fins a 18 llavors, que tenen forma de ronyó i són de color marró.

Hàbitat

En la seva àrea d’origen pot habitar un gran rang d’hàbitats: des de boscos a zones obertes. En canvi, on és naturalitzat es troba només en boscos més o menys humits, perquè no suporta gaire la sequera. Sol créixer des del nivell del mar fins als 1300 m.

 

Prefereix créixer en sòls silicis, profunds i fèrtils, però es pot trobar en altres tipus de substrats. Requereix molta llum.

Usos

El seu principal ús és com a planta ornamental. S’utilitza molt en ciutats gràcies a la seva tolerància a la contaminació i la seva producció d’ombra.

 

La seva fusta és molt útil per emprar-la en la construcció, l’elaboració d’objectes de fusta i polpa de paper, i com a llenya.

 

També es fa servir en cosmètica, apicultura i per usos medicinals.

Introducció

Es creu que aquesta espècie, antigament, habitava Europa, però que amb les glaciacions quaternàries es va extingir i va quedar reduïda a unes poblacions americanes. Llavors, s’hauria reintroduït al continent europeu el segle XVII pel seu ús com a planta ornamental. Primer va arribar a França, i des d’allà van ser importats a Barcelona el segle XVIII. El segle XIX ja es podria trobar aquesta espècie estesa pels altres països europeus.

Invasivitat

Principalment es dispersa per llavor, però també és capaç de brotar des de les arrels per formar nous troncs. Les llavors poden mantenir-se viables durant 10 anys, així que formen un banc al sòl.

 

Creix ràpidament i és molt longeva, habituant viure més de 100 anys. Compta amb una gran indiferència del substrat, sent capaç de créixer en sòls sorrencs i pedregosos. També és tolerant a les baixes temperatures.

Impacte

És molt agressiva quan creix en competència, així que té una alta capacitat per desplaçar a altres espècies dels hàbitats. El seu ràpid creixement i capacitat de brotar des de les arrels fa que sigui molt difícil d’eliminar un cop s’estableix en una àrea.

 

A causa de la seva capacitat de fixar nitrogen, allà on creixi pot provocar canvis en els cicles de nutrients del sòl, provocant que augmenti el nitrogen. Aquest nitrogen també pot contaminar aigües properes.

 

Les seves flors, que són oloroses i amb abundant nèctar, poden cridar més l’atenció dels insectes pol·linitzadors que altres plantes autòctones, així alterant el procés de pol·linització d’altres espècies.

Control

Cal eliminar totes les plàntules manualment i fer tales periòdiques dels arbres per evitar que es reprodueixin. No n’hi ha prou amb mecanismes mecànics per eliminar aquesta espècie, així que s’han de combinar amb herbicides. Els herbicides més eficients són glifosat, triclopir, picloram i 2,4-D.

 

També es coneixen espècies que podrien ser utilitzades com a control biològic: Icerya purchasi, Plannococcus citri i Aspidiotus hederae. Les primeres dues són hemípters i l’última un homòpter. S’ha d’anar amb compte amb l’ús d’aquestes espècies, atès que també ataquen a moltes altres plantes i podrien afectar a espècies autòctones que no es busca eliminar.

Individu de Robinia pseudoacacia naturalitzat al campus de la UAB
Espines de Robinia pseudoacacia
Estípules de Robinia pseudoacacia
Fulles de Robinia pseudoacacia
Fulles de Robinia pseudoacacia
Folíols de Robinia pseudoacacia
Inflorescències de Robinia pseudoacacia
Inflorescència de Robinia pseudoacacia
Flors de Robinia pseudoacacia
Flor de Robinia pseudoacacia
Fruit de Robinia pseudoacacia
Fruit obert de Robinia pseudoacacia

Fonts d'informació