Tribulus terrestris

Taxonomia

  • Classe: Magnoliopsida
  • Ordre: Zygophyllales
  • Família: Zygophyllaceae

Origen

Es desconeix la distribució natural amb exactitud d’aquesta espècie. Probablement és nativa del sud d’Europa, Àsia i Àfrica. No se sap amb certesa si a Catalunya n’és autòctona o un arqueòfit. 

Estatus

Etimologia

El nom genèric Tribulus significa en llatí obriülls, que és una arma romana formada per quatre espines metàl·liques. Rep aquest nom per la semblança dels mericarpis del seu fruit amb aquesta arma.

 

L’epítet terrestrial significa terrestre en llatí.

Hàbitat

Se sol trobar en zones ruderals, però també pot aparèixer en camps de cultiu.

 

Pot créixer des del nivell del mar fins als 1200 m d’altitud.

Noms comuns

  • Català: abriülls, assotacristos, boets, cadells, cairell, candells, canets, caputxina, cavallets, cigronera, cigrons imperials, claus de gos, coixagossos, creu de Sant Antoni, espins, gata rabiosa, gateres, gatets, gats, gerani sanguini, gossos, herba de gatet, herba de l’orina, mormaja, nuc, passacamins, pedra de ronyó, picatalons, punxa-rabiosa, punxaclaus, punxapeus, queixals de llop, queixals de vella, revetó, rodet, tríbol, tríbol terrestre, ull de bou.
  • Castellà: abreojos, abrepies, abrojo terrestre, alforjo, cachito, diablito, duros, esparcerta cornuda, espigón, gata rabiosa, mata pinchosa, mormoja, muelas de gato, pinchosos, rabiosa, roseta francesa, toboso, torito, tribulo, uña de gato.
  • Anglès: caltrop, common caltrop, common puncturevine, goat’s head, goathead bur-nut, land caltrop, Maltese cross, puncture vine, puncture weed, small caltrops.

Característiques generals

  • Forma vital: teròfit
  • Floració: abril - setembre
  • Fórmula floral: * K5 C5 A10 G(5)
  • Tipus de fruit: esquizocarp

Descripció

Herba reptant que pot mesurar fins a 80 cm. Les tiges ramifiquen des de la base i són estriades i piloses. Té les fulles oposades, i aquestes són curtament peciolades, compostes i paripinnades. Cada fulla compta amb 5-8 parells de folíols el·líptics o oblongs. En el parell de folíols basals, un és clarament més gros que l’altre. Les fulles presenten petites estípules de forma lanceolada.

Les flors són solitàries, axil·lars i pedunculades. No solen superar el centímetre de diàmetre i el seu peduncle és més curt que la fulla que acompanya. La corol·la és de color groc i el doble de llarga que el calze.

 

El fruit està format per 5 mericarpis espinosos i indehiscents, que es desprenen quan arriben a la maduresa. Cada mericarpi té dues espines laterals, més llargues, i dues de centrals, que són més curtes. Cadascun té de 3 a 5 compartiments amb una sola llavor. Les llavors són ovoides i blanques.

Usos

Moltes cultures l’utilitzen en la seva medicina tradicional pel dolor de pit, problemes de cor, marejos, patologies cutànies i com a diürètic. Experimentalment, s’ha demostrat que té propietats per tractar la hipertensió, la diabetis, la inflamació, infeccions i el càncer.

 

Es creu que la seva ingesta pot augmentar la testosterona, així que s’utilitza com a afrodisíac i per augmentar la massa muscular.

Invasivitat

Té un creixement molt ràpid i en poc temps pot generar les flors.

 

El fruit es pot enganxar a animals, vehicles i roba, així que pot arribar molt lluny.

 

Les seves llavors poden mantenir-se viables durant 5 anys al sòl, així que formen un banc.

Impacte

És verinosa si s’ingereix, així que és un perill pel bestiar a l’hora de pasturar. 

 

Els seus fruits punxen tant que poden arribar a foradar les rodes de bicicletes i altres vehicles semblants.

Control

Aquesta espècie no és capaç de rebrotar, així que el control mecànic és molt eficient.

 

També es pot exterminar amb herbicides, però aquests no impedeixen que els fruits s’alliberin i les llavors contaminin el sòl.

Branca de Tribulus terrestris
Fulles de Tribulus terrestris
Fulles i flor de Tribulus terrestris
Fulles i flor de Tribulus terrestris
Fruit de Tribulus terrestris
Fruit de Tribulus terrestris
Fruit de Tribulus terrestris
Fruit de Tribulus terrestris

Fonts d'informació