Senecio inaequidens

Taxonomia

  • Classe: Magnoliopsida
  • Ordre: Asterales
  • Família: Asteraceae

Origen

  • Sud-àfrica

Estatus

Etimologia

Senecio prové de la paraula llatina Senex, que significa home gran. Això fa referència als papus blancs que té el fruit, el qual s’assimila amb els cabells blancs de la gent gran.

 

L’epítet inaequidens vol dir en llatí dents desiguals. Es creu que aquest nom al·ludeix a la irregularitat del marge dentat que té aquesta espècie.

Noms comuns

  • Català: seneci del Cap.
  • Castellà: manzanilla de llano, senecio del Cabo.
  • Anglès: canary weed, narrow-leaved ragwort, Sout African ragwort.

Característiques generals

  • Forma vital: camèfit sufruticós
  • Floració: març - desembre
  • Fórmula floral: lig. ↓ K∞ C(3) G(
    2
    ) / tub. * K∞ [C(5) A(5)] G(
    2
    )
  • Tipus de fruit: cípsela

Hàbitat

Creix en àrees obertes, sense vegetació establerta, amb certa disponibilitat d’aigua. Pot habitar des del nivell del mar fins als 1300 m. En la seva àrea d’origen es troba en herbassars i zones ruderals.

Descripció

Planta erecta i ramificada que pot arribar al metre d’alçada. Compta amb una arrel profunda, que pot ser llenyosa. La part aèria és glabrescent i té tiges de textura foliosa i molt ramificades. Les seves fulles són linears, amb marge enter o irregularment dentat. Les inferiors es poden trobar en fascicles, mentre que la resta es disposen alternament. Quasi sempre són sèssils, però ocasionalment tenen pecíol.

Les flors es disposen en múltiples capítols, formant un corimbe. Els capítols són grocs i cadascun compta amb 10-15 lígules, unes 20 bràctees i de 8 a 12 bractèoles. Les bràctees són linears i, en el cas de les inferiors, escarioses. Tant bràctees com bractèoles compten amb una taca negra al seu àpex. El receptacle és pla o convex. Els capítols es troben sobre llargs pedicels, de fins a 13 cm. Les flors ligulades són femenines. Hi ha fins a 100 flors tubuloses, que són hermafrodites.

 

El fruit és fosc i compta amb un vilà d’abundants filaments, que duplica o triplica la mida del fruit.

Introducció

L’arribada d’aquesta espècie a Europa es considera accidental i associada al comerç de llana. Es va introduir en diversos països de forma independent, i llavors es va estendre. El primer va ser Alemanya, que a finals del segle XIX ja es trobava aquesta planta naturalitzada.

 

No es va citar a Espanya fins el 1984, que es va trobar a la província d’Àlaba. L’any següent es va trobar per primer cop a Catalunya, a la Jonquera.

 

Actualment, el perill que suposava el comerç de llana ja és insignificant, però les cípseles es poden enganxar als vehicles i, aquests, poden ajudar a la dispersió d’aquesta espècie mitjançant el seu moviment.

Invasivitat

El seu fruit es dispersa amb el vent, i s’ha demostrat que sol dispersar-se dins el rang de 100 m. Cada planta pot produir fins a 10.000 llavors anualment, i aquestes es mantenen fins a 40 anys viables en el sòl.

 

Té alta capacitat per rebrotar, així que no es pot eliminar mitjançant l’herbivoria o la sega. A més a més, en condicions favorables, aconsegueix una dispersió extraordinària.

 

És indiferent al tipus de substrat i no té cap inconvenient per viure amb clima mediterrani, atès que és el mateix que hi ha en la seva zona d’origen.

 

Allibera substàncies al·lelopàtiques per inhibir el creixement d’altres plantes al seu voltant.

Usos

En algunes poblacions sud-africanes es consumeixen les fulles d’aquesta espècie perquè se li atribueixen afectes antioxidants, antidiabètics i citotòxics.

Impacte

Tot i que se sol trobar en espais alterats, com ara vies de tren, també pot créixer en zones més naturals. S’ha observat aquesta espècie en zones protegides, com per exemple el Parc Natural del Montseny i el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà.

 

A part del perill que suposa la seva entrada en zones protegides, aquesta espècie no provoca gaire més impacte. L’únic altre inconvenient que té és que és tòxica pels alcaloides que conté, així que pot ser un perill pel bestiar que pastura si és ingerida.

Control

El més eficient per exterminar les poblacions de Senecio inaequidens és arrencar els individus manualment, assegurant-se que s’extreu la planta sencera, atès que si no podria rebrotar. Com que genera un banc de llavors, aquesta actuació s’ha de repetir any rere any fins que s’elimini totalment.

 

A França s’està estudiant l’ús del fong Puccinia lagenophorae com a control biològic. A Anglaterra s’està experimentant amb el coleòpter Longitarsus jacobaeae, ja que aquest té preferència per alimentar-se de Senecio inaequidens davant un entorn de lliure elecció amb altres espècies vegetals. A Espanya existeix un àfid, Aphis jacobaeae, que s’alimenta de Senecio jacobea, així que es creu que pot ser un potencial agent biològic contra Senecio inaequidens.

Revers d'una fulla de Senecio inaequidens
Capítol de Senecio inaequidens
Capítol de Senecio inaequidens
Capítol de Senecio inaequidens

Fonts d'informació