Phytolacca americana

Taxonomia

  • Classe: Magnoliopsida
  • Ordre: Caryophyllales
  • Família: Phytolaccaceae

Origen

  • Estats Units d'Amèrica
  • Canadà

Estatus

Etimologia

El nom del gènere Phytolacca prové de la paraula grega phyton, que significa planta, i la paraula llatina lacca, que vol dir carmesí. Rep aquest nom a causa de la coloració vermellosa que dona el suc del seu fruit.

 

L’epítet específic americana fa referència al seu continent d’origen.

Hàbitat

Creix en àrees ruderals amb sòls humits, com ara vores de rius i marges de camins. Prefereix zones on plogui sovint i hi hagi ombra. Pot habitar des del nivell del mar fins als 600 m d’altitud.

Noms comuns

  • Català: arbre de la tinta, arbre de tinta, belladona borda, cagamutxo, escopeta, fitolaca, herba carmí, herba d’oblea, raïm de guilla, raïm de l’escopeta, herba de l’oblea, raïm de moro, raïm de Sant Salvi, rem de moro, romiol, tinta.
  • Castellà: carmesín de oblea, espinacas de América, fitolaca, grana encarnada, granilla, hierba carmín, hierba de la oblea, ombú, tintilla, tinturina, uvas de América, uvas de Indias.
  • Anglès: American poke, American pokeweed, common pokeweed, inkbush, pigeon Berry, poke, poke root, pokeberry, pokeweed, Virgininan poke, Virginiana poke.

Característiques generals

  • Forma vital: hemicriptòfit
  • Floració: agost - octubre
  • Fórmula floral: * P5 A10 G(10)
  • Tipus de fruit: baia

Introducció

Es va introduir a Europa fa uns 300 anys per tal de cultivar-la, a causa de l’ús del seu fruit com a tint. Aquesta es va naturalitzar ràpidament al sud-oest europeu. Al segle XX ja es podia trobar estesa pel nord del continent.

Descripció

És una planta herbàcia erecta que pot arribar als 3 metres d’alçada. Té port arbustiu i la seva ramificació és més o menys dicòtoma. Sol ser glabra i desprèn una olor desagradable. Les seves tiges són gruixudes i poden estar lignificades a la base. Tenen textura suculenta i poden ser verdes, púrpures o vermelles.

Les fulles són peciolades, decurrents i grosses, podent superar els 20 cm de longitud. La seva forma varia entre lanceolada i el·líptica, amb l’àpex agut i un marge, a vegades, ondulat. Els nervis del revers són vermells. Es disposen alternament, i a vegades s’observa alternança entre fulles més grosses i més petites.

 

Les flors es troben en un raïm erecte i cilíndric de fins a 30 cm. Aquestes inflorescències creixen oposades a les fulles. Les flors són petites i de color blanc al principi. Més tard es tornen púrpures.  

 

El fruit és carnós i té forma el·lipsoidal. Compta amb 10 solcs, que manifesten la naturalesa pluricarpel·lar d’aquest. Inicialment, és de color verd, i més endavant es torna negre. Els fruits es disposen en un raïm penjant amb el raquis de color púrpura. Les llavors són petites, d’uns 3 mm, comprimides i negres.

Invasivitat

Té alta resistència als sòls contaminats i té propietats antifúngiques i antivirals.

La seva dispersió es duu a terme, principalment, per les aus que es mengen els seus fruits i defequen les llavors. Això provoca que sigui molt difícil controlar l’expansió d’aquesta espècie.

Control

Per eliminar aquesta espècie es pot treballar en un arrencament manual de tots els individus. Si la zona on es trobi naturalitzada ho permet, també es pot fer ús d’herbicides.

Impacte

Els individus solen generar grans masses de tiges i fulles, fet que provoca un ofegament de la vegetació autòctona. A més a més, pot formar poblacions molt denses a boscos de ribera i no permetre la regeneració de la vegetació nativa, d’aquesta manera sent un greu perill per aquests hàbitats protegits.

 

També pot afectar el bestiar que pastura i als herbívors dels hàbitats on es trobi, ja que els seus fruits són tòxics, excepte pels ocells.  

Usos

Els seus fruits es poden utilitzar com a tint vermell per la seda, llana i cotó, tot i que no dona gaire bons resultats. També s’ha arribat a utilitzar com a tint pel vi negre, però pot intoxicar aquesta beguda o donar-li mal gust.

 

La seva arrel, feta pols, es pot aprofitar com a pomada per tractar malalties cutànies. De l’arrel i els fruits també se’n poden fer infusions amb diferents propietats medicinals.

 

Si es bullen les fulles d’aquesta planta en dues aigües, per tal d’eliminar les toxines, són comestibles. També es poden menjar els seus brots.

Inflorescència de Phytolacca Americana
Flors de Phytolacca americcana
Flor de Phytolacca americana
Fulles i inflorescències amb alguns fruits de Phytolacca americana
Fulles i inflorescència amb alguns fruits de Phytolacca americana
Fulles i inflorescència amb alguns fruits de Phytolacca americana
Fulla i inlorescència amb alguns fruits de Phytolacca americana
Infructescència de Phytolacca americana
Infructescència de Phytolacca americana
Infructescència de Phytolacca americana

Fonts d'informació