Erigeron sumatrensis
Etimologia
El nom Erigeron, prové de les paraules gregues ēri i gerōn, que signifiquen aviat i home vell, respectivament. Això fa referència que amb la maduració dels fruits apareixen els vilans i semblen cabells blancs.
L’epítet específic vol dir que és de Sumatra, fet que contradiu la realitat perquè aquesta espècie és de Sud-amèrica.
Noms comuns
- Català: cànem bord, coniza, coniza sumatrenca, erígeron coronopifoli, erígeron de Naudin, mata cànem, pinet, setembrines.
- Castellà: coniza, zamarranga.
- Anglès: guernsey fleabane, guersey fleabane.
Característiques generals
- Forma vital: teròfit
- Floració: juliol - novembre
-
Fórmula floral: lig. ↓ K∞ [C(5) A(5)] G() / tub. * K∞ [C(5) A(5)] G(2)2
- Tipus de fruit: aqueni
Hàbitat
Es troba en ambients ruderals des del nivell del mar fins als 1000 m, i pot aparèixer en alguns cultius com a mala herba, atès que creix en entorns oberts i amb escassa vegetació. Prefereix sòls rics en nutrients i temperatures càlides.
Descripció
És una planta herbàcia erecta i anual que pot arribar a mesurar fins a 3 metres. Les fulles són lanceolades i amb marge serrat. Les basals poden arribar fins a 15 cm de longitud, mentre que les caulinars són més curtes i estretes.
Les flores es troben recollides en capítols, que alhora es troben agrupats en panícula. Cada capítol conté fins a 200 flors externes femenines ligulades i fins a 20 flors internes hermafrodites tubuloses.
El fruit és un petit aqueni que compta amb un vilà blanc, el qual permet la dispersió de la llavor pel vent.
Invasivitat
La seva dispersió és únicament per llavor, però en poden generar moltes i poden volar molt lluny gràcies al vilà del seu fruit.
Introducció
El primer cop que es va citar aquesta espècie a Europa va ser al Jardí Botànic de Cotlliure, el 1875. Segurament, va arribar a Europa de forma accidental per la contaminació de les seves llavors.
A Espanya va arribar el segle XX per l’arribada de les seves llavors distribuïdes pel vent, així que el primer lloc on va arribar va ser l’Alt Empordà.
Usos
Se’n pot extreure oli essencial amb efecte antimicrobià i antifúngic. També es creu que l’oli té funció medicinal.
Impacte
Allà on és originària aquesta espècie, actua com a mala herba de molts conreus i és una gran problemàtica, però aquí no és gaire freqüent als camps. Sol créixer en ambients alterats, així que no té gaire perill en l’àmbit ambiental, atès que la mateixa successió ecològica provoca l’eliminació d’aquesta espècie.
L’única zona on es considera un gran perill és a les Illes Columbretes, reserva natural del País Valencià on Erigeron sumatrensis és una de les poques espècies al·lòctones que s’hi poden trobar i pot provocar conseqüències greus a causa de la petita extensió d’aquest arxipèlag.
Control
En els camps, aquesta planta es pot eliminar igual que les altres males herbes, mitjançant la sega o l’aplicació d’herbicides. Alguns herbicides efectius serien: aminotriazole, asulam, 2,4-D, glufosinat + MCPA, imazapir i terbutrina + simazina. En molts països s’han observat immunitats a alguns herbicides.
Per altra, a les Illes Columbretes, cal eliminar aquesta espècie arrencant els individus manualment, repetint aquest procés fins que desaparegui.
Fonts d'informació
@luis_vigosa (2022) Erigeron karvinskianus (Compositae). A) Hábito. B) Hoja. C-D) Cabezuela. E). Corte longitudinal del involucro. F). Flor del disco. G) Detalle de la flor ligulada, 10 maig [Piulada]. Disponible a: https://x.com/luis_vigosa/status/1524058881437097986 [consultat 4 maig 2024].
CABI Digital Library, 2024. Conyza sumatrensis (tall fleabane). [en línia] Disponible a: https://www.cabidigitallibrary.org/doi/10.1079/cabicompendium.15252 [consultat 4 maig 2024].
Catalogue of Life, 2024. Erigeron sumatrensis Retz. [en línia] Disponible a: https://www.catalogueoflife.org/data/taxon/6GQ7L [consultat 4 maig 2024].
CRETAN FLORA, 2020. Erigeron sumatrensis. [en línia] Disponible a: http://www.cretanflora.com/Erigeron%20sumatrensis.html [consultat 4 maig 2024].
Díaz Espejo G., Asencio Martínez A.D., Torres Martínez P., Obón de Castro C. & Roda García J.J. ed., 2012. Guía de prácticas de botánica. Departamento de Biología Aplicada. Botánica. Universitas Miguel Hernández. Elche, p. 73.
EPPO Global Database, 2024. Erigeron sumatrensis(ERISU). [en línia] Disponible a: https://gd.eppo.int/taxon/ERISU [consultat 4 maig 2024].Exocat: Sistema d’informació de les espècies exòtiques de Catalunya, 2024. Base de dades. [en línia] Disponible a: http://exocatdb.creaf.cat/base_dades [consultat 4 maig 2024].
Flora Catalana: Catàleg de Flora, 2024. Conyza sumatrensis. [en línia] Disponible a: https://www.floracatalana.cat/flora/vasculars/taxons/VTax3012 [consultat 4 maig 2024].
Merriam-Webster, 2024. Erigeron. [en línia] Disponible a: https://www.merriam-webster.com/dictionary/erigeron [consultat 4 maig 2024].
Sáez L. & Aymerich P. ed., 2021. An annotated Checklist of the Vascular Plants of Catalonia (northeastern Iberian Peninsula). Kit-book Serveis Editorials. Barcelona, p 539.
Sanz Elorza M., Dana Sánchez E.D. &. Sobrino Vesperinas E. ed., 2004. Atlas de las Plantas Alóctonas Invasoras en España. Dirección General para la Biodiversidad. Madrid, pp. 126-127.
Termcat: centre de terminologia, 2024. Cercaterm. [en línia] Disponible a: https://www.termcat.cat/ca/cercaterm [consultat 4 maig 2024].