Araujia sericifera

Taxonomia

Origen

Estatus

Etimologia

El nom genèric d’Araujia prové del diplomàtic, científic, polític i escriptor portuguès António de Araújo e Azevedo (1754-1817), que va ser el primer comte de Barca. Era un gran interessat en la botànica i va fundar un jardí botànic. Per altra, l’epítet específic deriva de les paraules llatines sericum i fero, que signifiquen teixit de seda i portar, respectivament. Això fa referència als pèls que envolten a les llavors.

Noms comuns

Característiques generals

Hàbitat

Se sol trobar en ambients antropitzats fins als 350 m, però es pot trobar en gran diversitat d’ambients.

Descripció

És una liana perenne i llenyosa que mesura fins a 5 m. Les seves tiges són flexibles i volubles, amb secció circular. Quan pateix ferides allibera làtex irritant.

 

Les seves fulles es troben en disposició oposada i són allargades i gruixudes. Les seves fulles són enteres, peciolades, amb forma oblongo-lanceolada, obovato-oblonga o subtriangular; amb la base truncada o cordiforme i l’àpex agut o acuminat. L’anvers és verd i glabre, mentre que el revers és pubescent i grisenc. El pecíol també és pilós.

Les flors poden ser solitàries o trobar-se en cimes que en continguin de 2 a 5. Són petites i de color blanc, crema o rosat. Tenen forma de campana, a causa de la fusió dels pètals, i es troben sobre pedicels pilosos. Els pètals compten amb venes marcades, púrpures a la cara externa i rosades a la interna. Les flors poden atrapar i matar insectes. En el seu hàbitat natural, la pol·linització es duu a terme per un himenòpter nocturn específic, mentre que a les àrees introduïdes se n’encarreguen diversos himenòpters no identificats.

 

El fruit és un gros fol·licle verd i pèndol, semblant a una carbasseta. Inicialment, és de color verd, però a mesura que madura es torna marró i llenyós. S’obre longitudinalment per alliberar les seves abundants llavors. Les llavors són rugoses i fosques, amb un plomall blanc i sedós de pèls. Es dispersen pel vent, però no poden arribar gaire lluny perquè són massa grosses.

Introducció

Va arribar a Europa en el segle XIX i el primer cop que es va citar a Espanya va ser a la província de Girona, el 1976.

Usos

Se sol utilitzar com a espècie ornamental, però també es pot aprofitar la fibra del seu fruit per a la indústria tèxtil.

Invasivitat

Pot envair gran diversitat d’hàbitats: des de molt alterats com jardins, fins a boscos madurs.

 

Té un creixement molt ràpid i cada fruit produeix unes 400 llavors, i aquestes es poden mantenir viables fins a 5 anys, així formant un banc de llavors en el sòl.

Impacte

El seu dens fullatge afecta els arbres sobre els quals creix i a les altres lianes amb qui competeix perquè no permet el pas de la llum. A més a més, el gran pes del seu fruit pot arribar a trencar branques de les plantes hostes. Com que pot ocupar boscos madurs, tot això contribueix a la seva desestructuració.

Per altra banda, les seves flors secreten substàncies que poden arribar a matar als insectes pol·linitzadors i el seu làtex produeix irritació en contacte amb la pell i ulls.

També afecta a molts conreus perquè es pot trobar envaint plantacions d’arbres fruiters.

Control

L’única metodologia coneguda que sigui eficient és eliminar les plantes manualment. Es pot dur a terme arrencant les plàntules i juvenils, i talant als individus adults. S’ha de vigilar d’eliminar totes les restes dels individus, sobretot els fruits, que és millor cremar-los. Aquestes tasques s’han de realitzar amb guants per evitar irritació de la pell provocada pel làtex d’aquesta espècie. Tot aquest protocol s’ha de dur a terme anualment fins que s’esgoti el banc de llavors.

 

En casos molt greus de la invasió d’aquesta planta es pot utilitzar l’herbicida Escort.

Fonts d'informació