Araujia sericifera

Taxonomia

  • Classe: Magnoliopsida
  • Ordre: Gentianales
  • Família: Apocynaceae

Origen

  • Nord-est d'Argentina
  • Uruguai
  • Paraguai
  • Sud-est del Brasil

Estatus

Etimologia

El nom genèric d’Araujia prové del diplomàtic, científic, polític i escriptor portuguès António de Araújo e Azevedo (1754-1817), que va ser el primer comte de Barca. Era un gran interessat en la botànica i va fundar un jardí botànic. Per altra, l’epítet específic deriva de les paraules llatines sericum i fero, que signifiquen teixit de seda i portar, respectivament. Això fa referència als pèls que envolten a les llavors.

Noms comuns

  • Català: aràujia, miraguà, miraguà de jardí, miraguà fals, miraguano.
  • Castellà: arauja, miraguano, planta cruel.
  • Anglès: arejishi, blader flower, bladder vine, cruelplant, kapok vine, moth catcher, moth plant, moth vine, poor man’s stephanotis, white bladder flower, white moth plant.

Característiques generals

  • Forma vital: faneròfit perennifoli
  • Floració: maig - setembre
  • Fórmula floral: * K5 C5 A5 G
    1
  • Tipus de fruit: fol·licle

Hàbitat

Se sol trobar en ambients antropitzats fins als 350 m, però es pot trobar en gran diversitat d’ambients.

Descripció

És una liana perenne i llenyosa que mesura fins a 5 m. Les seves tiges són flexibles i volubles, amb secció circular. Quan pateix ferides allibera làtex irritant.

 

Les seves fulles es troben en disposició oposada i són allargades i gruixudes. Les seves fulles són enteres, peciolades, amb forma oblongo-lanceolada, obovato-oblonga o subtriangular; amb la base truncada o cordiforme i l’àpex agut o acuminat. L’anvers és verd i glabre, mentre que el revers és pubescent i grisenc. El pecíol també és pilós.

Les flors poden ser solitàries o trobar-se en cimes que en continguin de 2 a 5. Són petites i de color blanc, crema o rosat. Tenen forma de campana, a causa de la fusió dels pètals, i es troben sobre pedicels pilosos. Els pètals compten amb venes marcades, púrpures a la cara externa i rosades a la interna. Les flors poden atrapar i matar insectes. En el seu hàbitat natural, la pol·linització es duu a terme per un himenòpter nocturn específic, mentre que a les àrees introduïdes se n’encarreguen diversos himenòpters no identificats.

 

El fruit és un gros fol·licle verd i pèndol, semblant a una carbasseta. Inicialment, és de color verd, però a mesura que madura es torna marró i llenyós. S’obre longitudinalment per alliberar les seves abundants llavors. Les llavors són rugoses i fosques, amb un plomall blanc i sedós de pèls. Es dispersen pel vent, però no poden arribar gaire lluny perquè són massa grosses.

Introducció

Va arribar a Europa en el segle XIX i el primer cop que es va citar a Espanya va ser a la província de Girona, el 1976.

Usos

Se sol utilitzar com a espècie ornamental, però també es pot aprofitar la fibra del seu fruit per a la indústria tèxtil.

Invasivitat

Pot envair gran diversitat d’hàbitats: des de molt alterats com jardins, fins a boscos madurs.

 

Té un creixement molt ràpid i cada fruit produeix unes 400 llavors, i aquestes es poden mantenir viables fins a 5 anys, així formant un banc de llavors en el sòl.

Impacte

El seu dens fullatge afecta els arbres sobre els quals creix i a les altres lianes amb qui competeix perquè no permet el pas de la llum. A més a més, el gran pes del seu fruit pot arribar a trencar branques de les plantes hostes. Com que pot ocupar boscos madurs, tot això contribueix a la seva desestructuració.

Per altra banda, les seves flors secreten substàncies que poden arribar a matar als insectes pol·linitzadors i el seu làtex produeix irritació en contacte amb la pell i ulls.

També afecta a molts conreus perquè es pot trobar envaint plantacions d’arbres fruiters.

Control

L’única metodologia coneguda que sigui eficient és eliminar les plantes manualment. Es pot dur a terme arrencant les plàntules i juvenils, i talant als individus adults. S’ha de vigilar d’eliminar totes les restes dels individus, sobretot els fruits, que és millor cremar-los. Aquestes tasques s’han de realitzar amb guants per evitar irritació de la pell provocada pel làtex d’aquesta espècie. Tot aquest protocol s’ha de dur a terme anualment fins que s’esgoti el banc de llavors.

 

En casos molt greus de la invasió d’aquesta planta es pot utilitzar l’herbicida Escort.

Fulla d'Araujia sericifera
Flor d'Araujia sericifera
Flor d'Araujia sericifera
Flor d'Araujia sericifera
Flor d'Araujia sericifera
Fruit d'Araujia sericifera
Fruit d'Araujia sericifera
Llavors immadures d'Araujia sericifera
Llavors immadures d'Araujia sericifera
Llavors d'Araujia sericifera

Fonts d'informació