Araujia sericifera
Taxonomia
- Classe: Magnoliopsida
- Ordre: Gentianales
- Família: Apocynaceae
Origen
- Nord-est d'Argentina
- Uruguai
- Paraguai
- Sud-est del Brasil
Estatus
- General: Invasora
- Catalunya: InvasoraNaturalitzada
Etimologia
El nom genèric d’Araujia prové del diplomàtic, científic, polític i escriptor portuguès António de Araújo e Azevedo (1754-1817), que va ser el primer comte de Barca. Era un gran interessat en la botànica i va fundar un jardí botànic. Per altra, l’epítet específic deriva de les paraules llatines sericum i fero, que signifiquen teixit de seda i portar, respectivament. Això fa referència als pèls que envolten a les llavors.
Noms comuns
- Català: aràujia, miraguà, miraguà de jardí, miraguà fals, miraguano.
- Castellà: arauja, miraguano, planta cruel.
- Anglès: arejishi, blader flower, bladder vine, cruelplant, kapok vine, moth catcher, moth plant, moth vine, poor man’s stephanotis, white bladder flower, white moth plant.
Característiques generals
- Forma vital: faneròfit perennifoli
- Floració: maig - setembre
-
Fórmula floral: * K5 C5 A5 G1
- Tipus de fruit: fol·licle
Hàbitat
Se sol trobar en ambients antropitzats fins als 350 m, però es pot trobar en gran diversitat d’ambients.
Descripció
És una liana perenne i llenyosa que mesura fins a 5 m. Les seves tiges són flexibles i volubles, amb secció circular. Quan pateix ferides allibera làtex irritant.
Les seves fulles es troben en disposició oposada i són allargades i gruixudes. Les seves fulles són enteres, peciolades, amb forma oblongo-lanceolada, obovato-oblonga o subtriangular; amb la base truncada o cordiforme i l’àpex agut o acuminat. L’anvers és verd i glabre, mentre que el revers és pubescent i grisenc. El pecíol també és pilós.
Les flors poden ser solitàries o trobar-se en cimes que en continguin de 2 a 5. Són petites i de color blanc, crema o rosat. Tenen forma de campana, a causa de la fusió dels pètals, i es troben sobre pedicels pilosos. Els pètals compten amb venes marcades, púrpures a la cara externa i rosades a la interna. Les flors poden atrapar i matar insectes. En el seu hàbitat natural, la pol·linització es duu a terme per un himenòpter nocturn específic, mentre que a les àrees introduïdes se n’encarreguen diversos himenòpters no identificats.
El fruit és un gros fol·licle verd i pèndol, semblant a una carbasseta. Inicialment, és de color verd, però a mesura que madura es torna marró i llenyós. S’obre longitudinalment per alliberar les seves abundants llavors. Les llavors són rugoses i fosques, amb un plomall blanc i sedós de pèls. Es dispersen pel vent, però no poden arribar gaire lluny perquè són massa grosses.
Introducció
Va arribar a Europa en el segle XIX i el primer cop que es va citar a Espanya va ser a la província de Girona, el 1976.
Usos
Se sol utilitzar com a espècie ornamental, però també es pot aprofitar la fibra del seu fruit per a la indústria tèxtil.
Invasivitat
Pot envair gran diversitat d’hàbitats: des de molt alterats com jardins, fins a boscos madurs.
Té un creixement molt ràpid i cada fruit produeix unes 400 llavors, i aquestes es poden mantenir viables fins a 5 anys, així formant un banc de llavors en el sòl.
Impacte
El seu dens fullatge afecta els arbres sobre els quals creix i a les altres lianes amb qui competeix perquè no permet el pas de la llum. A més a més, el gran pes del seu fruit pot arribar a trencar branques de les plantes hostes. Com que pot ocupar boscos madurs, tot això contribueix a la seva desestructuració.
Per altra banda, les seves flors secreten substàncies que poden arribar a matar als insectes pol·linitzadors i el seu làtex produeix irritació en contacte amb la pell i ulls.
També afecta a molts conreus perquè es pot trobar envaint plantacions d’arbres fruiters.
Control
L’única metodologia coneguda que sigui eficient és eliminar les plantes manualment. Es pot dur a terme arrencant les plàntules i juvenils, i talant als individus adults. S’ha de vigilar d’eliminar totes les restes dels individus, sobretot els fruits, que és millor cremar-los. Aquestes tasques s’han de realitzar amb guants per evitar irritació de la pell provocada pel làtex d’aquesta espècie. Tot aquest protocol s’ha de dur a terme anualment fins que s’esgoti el banc de llavors.
En casos molt greus de la invasió d’aquesta planta es pot utilitzar l’herbicida Escort.
Fonts d'informació
-
CasaBio: the home of biodiversity, 2024. Species Araujia sericifera. [en línia] Disponible a: https://casabio.org/taxa/araujia-sericifera [consultat 24 abril 2024].
-
Catálogo español de especies exóticas invasores, 2013. Araujia sericifera. [en línia] Disponible a: https://www.miteco.gob.es/content/dam/miteco/es/biodiversidad/temas/conservacion-de-especies/araujia_sericifera_2013_tcm30-69807.pdf [consultat 24 abril 2024].
-
Catalogue of Life, 2024. Araujia sericifera Brot.. [en línia] Disponible a: https://www.catalogueoflife.org/data/taxon/G69Q [consultat 24 abril 2024].
-
EPPO Global Database, 2024. Araujia sericifera(AJASE). [en línia] Disponible a: https://gd.eppo.int/taxon/AJASE [consultat 24 abril 2024].
-
Exocat: Sistema d’informació de les espècies exòtiques de Catalunya, 2024. Base de dades. [en línia] Disponible a: http://exocatdb.creaf.cat/base_dades [consultat 24 abril 2024].
-
Flora Catalana: Catàleg de Flora, 2024. Araujia sericifera. [en línia] Disponible a: https://www.floracatalana.cat/flora/vasculars/taxons/VTax2292 [consultat 24 abril 2024].
-
Sáez L. & Aymerich P. ed., 2021. An annotated Checklist of the Vascular Plants of Catalonia (northeastern Iberian Peninsula). Kit-book Serveis Editorials. Barcelona, p 434.
-
Sanz Elorza M., Dana Sánchez E.D. &. Sobrino Vesperinas E. ed., 2004. Atlas de las Plantas Alóctonas Invasoras en España. Dirección General para la Biodiversidad. Madrid, pp. 80-81.
-
Termcat: centre de terminologia, 2024. Cercaterm. [en línia] Disponible a: https://www.termcat.cat/ca/cercaterm [consultat 24 abril 2024].
-
United States Department of Agriculture, 2012. Weed Risk Assessment for Araujia sericifera Brot. (Apocynaceae) – Cruel plant. [en línia] Disponible a: https://www.aphis.usda.gov/media/document/20993/file [consultat 24 abril 2024]