Gladiolus italicus

Taxonomia

  • Classe: Liliopsida
  • Ordre: Asparagales
  • Família: Iridaceae

Origen

Està estesa per la Macaronèsia i les regions mediterrània i iranoturaniana, però no es coneix amb certesa si la seva distribució actual és la natural. Podria ser que fos autòctona a Catalunya o que fos un arqueòfit.

Estatus

Etimologia

El nom genèric Gladiolus prové de les paraules llatines gladio i olus, que signifiquen espasa i petit, respectivament. Fa referència a la forma de les fulles d’aquesta planta, que aparenten ser petites espases.

 

L’epítet italicus també prové del llatí i vol dir que és d’Itàlia, país on es pot trobar aquesta espècie.

Hàbitat

Sol créixer en àrees exposades i sense ombra. Pot aparèixer com a mala herba en camps de secà, però també pot habitar en clarianes i ambients alterats, com ara en cunetes.  Es pot trobar a nivell del mar, però és més comuna entre els 50 i 1350 m d’altitud.

Noms comuns

  • Català: coltell, coltell vermell, contell, contell vermell, espadella, espadola, espasa, espaseta, espasí, fulla d’espasa, ganivet, gladiol, glavi, herba d’espasa, herba palma, lliri d’espases, lliri de blat, lliri de Sant Joan, lliri dels blats, lliri roig, maig, palma, rossinyol, xuclamel.
  • Castellà: alhelí, azucena, azumbar, claveles de monte, clavelicos de pastor, cresta de gallo, cuchillo, espadaña terrestre, espadilla, espadilla de Europa, espanyola, estoque, estoque de dos filos, estoque yerba, gladiolo, gladiolo de campo, gladiolo de entre los panas, gladiolo silvestre, hiacinto poético, hierba estoque, lirio, lirio de San Juan, lirio del monte, lirio morao, lirio triguero, paíllas, palmillas, palmito, pintauñas.
  • Anglès: corn gladiolus, field gladiolus, wild gladiolus.

Característiques generals

  • Forma vital: geòfit bulbós
  • Floració: abril - juny
  • Fórmula floral: ↓ [P(6) A3] G(
    3
    )
  • Tipus de fruit: càpsula

Invasivitat

Presenta indiferència edàfica i es pot reproduir vegetativament, mitjançant el seu bulb i bulbil·les.

Descripció

És una herbàcia de mida mitjana, mesura entre 50 i 100 cm. Disposa d’un bulb de forma ovoide i marronós. A vegades, també compta amb bulbil·les. Les tiges són glabres. Les fulles tenen forma d’espasa i presenten nervis molt marcats, sobretot el central. Les basals solen mesurar entre 20 i 50 cm, mentre que les caulinars entre 15 i 20 cm.

 

Les flors són de tonalitats púrpures i vermelles, i creixen en una inflorescència dística i unilateral. Cada flor té dues bràctees, que són lanceolades i desiguals entre elles. Les bràctees poden arribar a ser més grosses que les flors que acompanyen. El tèpal superior és molt més gros que els altres, i els tres inferiors compten amb una taca blanca i lineal al seu centre.

El fruit té forma globular i sol ser llis, però pot tenir algunes estries transversals. Dins s’hi poden trobar les llavors, que són marronoses.

Usos

Durant l’edat mitjana era comú que els monjos la cultivessin als seus jardins com a planta ornamental. Encara es pot trobar decorant jardins.

 

En la medicina popular s’utilitza aquesta espècie com a dentífric, per fer tenir gana i per solucionar problemes digestius.

 

Els bulbs es poden aprofitar per donar a menjar als porcs.

Flor de Gladiolus italicus
Flor de Gladiolus italicus
Flor de Gladiolus italicus
Tèpals, estams i pistil de Gladiolus italicus
Pistil de Gladiolus italicus

Fonts d'informació