Paspalum dilatatum

Taxonomia

Origen

Estatus

Etimologia

El nom genèric Paspalum significa en grec mill, mentre que dilatatum prové de la paraula llatina dilatatus, que vol dir dispersat o dilatat.

Usos

A Amèrica és una espècie molt apreciada per a fer farratge, ja que torna a créixer després de ser pasturada.

Noms comuns

Característiques generals

Hàbitat

Se sol trobar en ambients alterats o de ribera amb precipitacions mínimes de 750 mm anuals, tot i que creix millor si se sobrepassen els 1.000 mm. Pot créixer fins als 600 m sobre el nivell del mar, en hàbitats amb un clima càlid i sòls pesats, fèrtils i humits. No tolera l’ombra ni la salinitat.

 

També pot aparèixer en gespes i plantacions de fruiters on se sega sovint.

Descripció

És una planta herbàcia i graminoide que té fines tiges que surten d’uns curts rizomes superficials. Les fulles són ligulades i poden arribar a fer 60 cm de longitud.

 

La inflorescència és una panícula formada per 3-7 raïms penjants i separats entre sí. A cada raïm s’hi troben espiguetes verdes distribuïdes en dues fileres, deixant una franja negra entremig. Cadascuna conté 2 flors, una d’inferior i estèril, i una de superior i fèrtil. L’estèril es troba reduïda a la lemma, que és glabra, i la glumel·la superior, que és pilosa. Els estigmes són plumosos i, juntament amb els estams, sobresurten de l’espigueta. El fruit és el·lipsoidal, aplanat i de color groc.

Invasivitat

Té una gran capacitat de fer llavors: quan és cultivada pot generar fins a 750.000 llavors per kg de planta. Aquestes germinen molt fàcilment i poden arribar a estar 2 anys formant un banc de llavors. La seva dispersió pot ser duta a terme per animals o per l’aigua. 

 

A més a més, tot i que se sol reproduir per llavors, també té la capacitat de brotar des del rizoma quan se li elimina les tiges.

 

És una espècie tolerant a les sequeres, les inundacions i les gelades poc intenses.

Introducció

El primer cop que es va citar a Espanya va ser el 1907, a la ribera del Ter. Cinc anys després es va trobar en els rius Fluvià i Llobregat.

 

Es creu que la seva entrada va ser accidental i està associada amb la indústria tèxtil.

Impacte

Competeix molt bé amb les dicotiledònies i les desplaça. Si el sòl perd fertilitat, les altres espècies seran capaces de substituir-la. És un greu perill quan s’estableix en zones de ribera.

 

Suposa un problema quan apareix en gespes i plantacions perquè és una mala herba difícil d’eliminar.

Control

Segar aquesta espècie és ineficaç, així que per eliminar-la de cultius cal aplicar un herbicida, com ara cicloxidim, paraquat o glifosat. Si no hi ha gaires individus, es pot exterminar mitjançant l’extracció manual.

 

També es coneixen tres espècies de coleòpters que poden ser eficients en el control biològic: Lepidiota caudata, Rhopaea paspali i Diatraea saccharalis.

Fonts d'informació