Beta vulgaris

Taxonomia

  • Classe: Magnoliopsida
  • Ordre: Caryophyllales
  • Família: Amaranthaceae

Origen

  • Àsia central

Estatus

Etimologia

Beta és el nom que rebien les bledes en llatí, i vulgaris significa comú en la mateixa llengua.

Noms comuns

  • Català: belda, blea, bleda, bleda d’horta, bleda vulgar, bleda-rave, bleda-vera, bledera, blet, remolatxa.
  • Castellà: acelga, betabel, remolacha.
  • Anglès: beet, chard.

Característiques generals

  • Forma vital: hemicriptòfit biennal / teròfit
  • Floració: abril - setembre
  • Fórmula floral: * P5 A(5) G(
    3
    )
  • Tipus de fruit: aqueni

Hàbitat

Se sol trobar en camps de conreu sent cultivada, però també es pot trobar en camps abandonats i llocs alterats. Habita en climes moderats i frescos. No suporta les gelades.

 

Pot créixer des del nivell del mar fins als 1000 m d’altitud.

Descripció

És una herbàcia que pot arribar als 2 m d’alçada. Compta amb una arrel engruixida i té les tiges canaliculades. Les fulles són grosses i ovalades, amb la base cordada i el marge ondulat. Les fulles basals es troben en roseta i estan clarament peciolades.

Les flors són poc vistoses, de color verd. Formen grups d’entre 1 i 5 flors, en forma de glomèrul. Alhora, els glomèruls es disposen en un raïm. La inflorescència pot ser terminal o axil·lar.

 

Beta maritima és una espècie autòctona del Mediterrani, i, a vegades, es considera la mateixa espècie que Beta vulgaris: Beta vulgaris subsp. maritima i Beta vulgaris subsp. vulgaris.

Introducció

La seva introducció a Europa va ser per l’ús que tenia aquesta planta com a verdura. Els romans i grecs ja la cultivaven des del segle VI aC, per aprofitar les seves fulles com a bledes.

Invasivitat

No té requisits edàfics i té una alta tolerància a la sequera.

El seu vector d’introducció principal són els camps abandonats, des d’on s’ha començat a naturalitzar en algunes zones ruderals. Per ara, no es considera un perill pels ecosistemes.

Usos

Es cultiva pel seu ús com a farratge o com aliment. Totes les formes de Beta cultivables són d’aquesta espècie, i n’existeixen moltes varietats. Es poden dividir en dos grans grups: les bledes, que tenen grans fulles amb el nervi medial molt marcat, i les remolatxes, que tenen l’arrel engruixida i carnosa.

Algunes remolatxes són per utilitzar com a verdura, però de la remolatxa sucrera se’n pot extreure industrialment la sacarosa. De les remolatxes també se’n pot aconseguir la betanina, que és un colorant alimentari. L’arrel també es pot aprofitar per tenyir la llana de color taronja.

 

S’ha demostrat que aquesta planta té propietats antioxidants, antiinflamatòries i quimiopreventives.

Fulla de Beta vulgaris
Tija de Beta vulgaris
Panícules i fulles de Beta vulgaris
Panícula de Beta vuglaris
Panícula de Beta vulgaris
Glomèrul de Beta vulgaris
Flor de Beta vulgaris
Flors de Beta vulgaris

Fonts d'informació