Artemisia annua

Taxonomia

Origen

Estatus

Etimologia

El nom genèric d’Artemisia fa referència a Artemisia II (395-351 aC), reina de Cària que va tenir gran interès en la botànica.

 

L’epítet annua significa anual en llatí, i rep aquest adjectiu perquè és un teròfit.

Noms comuns

Característiques generals

Hàbitat

Sol créixer en herbassars ruderals, des del nivell del mar, fins als 200 metres d’altitud. També es pot trobar en ambients de ribera o altres hàbitats humits.

Descripció

És una planta herbàcia que sol mesurar entre 70 i 160 cm d’alçada. Sol estar bastant ramificada i fa molta olor. Les fulles són glandulars i, a mesura que estan més amunt, estan menys dividides: les més inferiors són tripinnatipartides, les que es troben al mig de la planta són bipinnatipartides i les superiors són pinnatipartides.

Les flors són grogues i es troben en capítols, els quals es disposen en una panícula. Els capítols estan poc pedunculats i tenen un involucre globular i membranós. Cadascun compta amb entre 10 i 18 flors femenines marginals, i entre 10 i 30 flors hermafrodites centrals.

Introducció

Es va citar per primer cop a Catalunya a la dècada dels 80, a Barcelona. Des de llavors s’ha estès a altres localitats, com ara la desembocadura del Besòs i el riu Llobregat. Es creu que la seva introducció és accidental.

Usos

Aquesta espècie conté l’oli essencial artemisinina, el qual s’utilitza en la medicina tradicional xinesa per les seves propietats antiinflamatòries, antipirètiques i hemostàtiques. Aquest fàrmac també es pot aprofitar per lluitar contra soques de malària resistents a altres fàrmacs.

Invasivitat

Compta amb una alta indiferència al tipus de substrat i condicions hídriques, així que pot habitar en una gran varietat d’ambients.

 

Mitjançant substàncies al·lelopàtiques pot inhibir el creixement de les plantes properes que són competència.

Impacte

Pot envair espais protegits, com ara ambients de ribera i aiguamolls. Això les converteix en un gran perill per a les espècies autòctones d’aquests ecosistemes, ja que Artemisia annua és molt bona competidora i podria desplaçar la flora autòctona d’aquests ecosistemes.

 

Aquesta planta és rica en tujona, una substància tòxica en ser ingerida. Això provoca que Artemisia annua sigui un gran perill pels animals que pasturen si aquests n’arriben a menjar.

Fonts d'informació