Opuntia ficus-indica

Taxonomia

  • Classe: Magnoliopsida
  • Ordre: Caryophyllales
  • Família: Cactaceae

Origen

Es cultiva a Mesoamèrica des de fa uns 9000 anys, així que és molt difícil conèixer el seu origen. El més probable és que provingui de Mèxic.

Estatus

Etimologia

Opuntia deriva del grec i significa que prové d’Opus, una antiga ciutat grega. Se li va donar aquest nom al gènere perquè representa que a Opus hi creixien plantes cactiformes.

 

L’epítet ficus-indicus prové de les paraules llatines ficus i indica, que significarien figa de l’Índia, atès a l’antiga creença que les terres descobertes per Colom eren les Índies.

Hàbitat

A la seva regió d’origen habita on hi ha clima subtropical amb estius plujosos i hiverns secs. Aquí a Catalunya, se sol trobar en ambients ruderals àrids del litoral.

Noms comuns

  • Català: figuera de l'Índia, figuera de moro, figuera de moro comuna, figuera de pala, figuera de pic, figuera de pics, figuera de punxa, figuera palera, figuera punxona, figuerassa, nopal, nopalera, palera, pita de moro, xumba.
  • Castellà: chumba, chumbera, higo chumbo, higuera chumba, higuera de las Indias, nopal, nopal de Castilla, nopal pelón, tapa tapa, tuna, tuna de España, tuna mansa.
  • Anglès: barbary fig, cactus pear, Indian fig, Indian fig prickly pear, Indian prickly pear, mission cactus, mission fig, mission prickly pear, smooth mountain prickly pear, smooth prickly pear, smooth mountain prickly pear, smoothe prickly pear, sweet prickly pear, tuberous prickly-pear, tuna cactus.

Característiques generals

  • Forma vital: faneròfit suculent
  • Floració: maig - juny
  • Fórmula floral: * P∞ A∞ G(
    ∞
    )
  • Tipus de fruit: baia

Descripció

Arbust suculent molt robust i ramificat que pot arribar als 6 metres d’alçada. Les seves tiges són cladodis verds, aplanats i obovats o oblongs. Aquests se superposen entre ells i a mesura que envelleixen, es van tronant cilíndrics i llenyosos.

 

A les tiges s’hi poden trobar arèoles, que són gemmes típiques de les cactàcies, de les quals hi creixen les espines i els gloquidis. Les espines són blanques i es troben en grups d’entre 1 i 6. En algunes varietats cultivades hi poden ser absents. Els gloquidis, que són espines foliars, són més curtes i de color marró. També compta amb petites fulles efímeres verdes o púrpures.

Les flors creixen a l’àpex dels cladodis terminals i són solitàries, sèssils i de color groc o taronja, d’entre 5 i 10 cm de diàmetre.

 

Els fruits tenen forma de barril i són de color verd, taronja o vermell. Aquests també disposen amb nombroses arèoles i, a vegades, amb espines. Compta amb abundants llavors a la seva polpa, que és de color taronja.

Introducció

Va arribar a Espanya pels conqueridors que tornaven d’Amèrica, entre els 1548 i el 1570. Va ser una de les primeres espècies americanes que es van introduir a Europa. En el segle XVIII ja era comú a les costes catalanes, valencianes, murcianes i andaluses.

Invasivitat

Les seves llavors poden mantenir-se molt temps viables després de desprendre’s del fruit, així que formen un banc de llavors al sòl. També tenen una dispersió molt eficient perquè la duen a terme animals que s’alimenten del fruit, com ara alguns ocells.

 

A més a més, també es pot reproduir asexualment, ja que els seus cladodis tenen capacitat d’arrelar si se separen de la planta.

 

Tenen una alta tolerància a la sequera gràcies als seus cladodis, que actuen com a reserva d’aigua. No toleren gaire la sal, però es poden trobar a les zones rocoses costaneres perquè les seves arrels són superficials i poden créixer amb poca profunditat de sòl.

Usos

Aquesta espècie es va començar a cultivar pel seu ús com a aliment de la cotxinilla que produeix el carmí i perquè el seu fruit és comestible. El fruit d’Opuntia ficus-indica compta amb una de les majors concentracions de vitamina C.

 

Els seus cladodis també es poden menjar si es couen. També s’han registrat usos medicinals del de les seves flors i tiges.

 

El seu ús com a planta ornamental i per formar barreres va ser posterior.

Impacte

Té una gran capacitat per desplaçar la flora autòctona, així que allà on creix sol esdevenir l’espècie dominant.

 

En alguns països, també envaeix camps de conreu, així que pot provocar pèrdues en els resultats dels cultius.

Control

En alguns països és complicat dur a terme estratègies per eliminar aquesta espècie perquè moltes persones la protegeixen pels seus múltiples usos.

 

El més eficient per exterminar Opuntia ficus-indica és la combinació de mètodes mecànics i químics. Talant els individus s’ha d’anar amb molt de compte a l’hora de recollir totes les tiges perquè si algun fragment queda en el medi, pot arrelar i formar un nou individu. Els herbicides més eficients contra les cactàcies són els que contenen arsènic. També es poden emprar herbicides hormonals.

 

Alguns països han optat pel control biològic amb diverses espècies d’insectes. La que ha resultat més eficient ha sigut Dactylopius opuntiae. És comú veure individus d’Opuntia ficus-indica infectats per aquest hemípter a Catalunya.

 

Aquesta espècie està molt normalitzada a Europa, així que no existeixen gaires mesures de gestió.

Cladodi en creixement d'Opuntia ficus-indica amb les fulles efímeres
Arèoles amb fulles efímeres, gloquidis i espines d'Opuntia ficus-indica
Flor tancada d'Opuntia ficus-indica
Fruit d'Opuntia ficus-indica
Cladodi d'Opuntia ficus-indica infectat per Dactylopius opuntiae

Fonts d'informació