Datura stramonium

Taxonomia

  • Classe: Magnoliopsida
  • Ordre: Solanales
  • Família: Solanaceae

Origen

Alguns autors situen Datura stramonium al sud del mar Caspi, però realment es considera originària de les zones càlides i tropicals d’Amèrica.

Estatus

Etimologia

El nom genèric Datura pot tenir origen en la paraula hindi dhatūra o en la paraula del sànscrit dhattūra. Ambdues són el nom comú d’aquesta planta en els respectius idiomes.

 

L’epítet específic d’aquesta espècie ve de dues paraules gregues: strychnos i manikos, que signifiquen solanàcies i boig, respectivament. Això pot fer referència als efectes narcòtics que té aquesta solanàcia.

Usos

Les llavors d’aquesta espècie són riques en atropina, hiosciamina i hioscina, així que s’utilitzen com a narcòtics en la medicina tradicional i en productes farmacològics. Aquests alcaloides també s’aprofiten per elaborar pesticides.

 

Tradicionalment, es plantava aquesta espècie als horts per allunyar als talps.

Noms comuns

  • Català: abret, castanya, castanya talpera, castanyer bord, datura borda, estramoni, estramoni pudent, fesolera de llum, figuera borda, figuera d’infern, figuera infernal, figuera infernal borda, herba de l’asma, herba de les talpes, herba de l’ofec, herba de talps, herba pudent, herba queixalera, herba talpera, herba talpinera, orval, pudent, talpenera, talper, campanono, curalotot bord, figuera loca, herba de taups, herba pudenta, herba taupera, trompetilla.
  • Castellà: belladona del pobre, berenjena del diablo, burladora, cajón del diabló, chamico azul, chamico grande, chamico morado, chamisco, cornescopia, datura manzana, espantarratones, estramonio, flor de la trompeta, hedionda, hierba hedionda, hierba ratonera, higuera del infierno, higuera hedionda, higuera infernal, higuera loca, hoja de trapa, trompetilla, manzana espinosa, matatopos, mata del inferno, peo de fraile, toloache, trompetilla.
  • Anglès: common thorn apple, devil’s trumpet, false castor-oil plant, jamestown-weed, jimsonweed, mad-apple, stinkwort.

Característiques generals

  • Forma vital: teròfit
  • Floració: maig - novembre
  • Fórmula floral: * K(5) [C(5) A5] G(2)
  • Tipus de fruit: càpsula

Descripció

Herba robusta i glabra, o puc pubescent, que pot arribar al metre i mig d’alçada. Les seves fulles són ovades o romboides, agudes en l’àpex, asimètriques a la base, peciolades, amb marge dentat o lobulat, i solen mesurar 18×15 cm.

 

Les flors són grosses, curtament pedicel·lades, axil·lars i solitàries. Es mantenen tancades durant el dia i s’obren al vespre, perquè les pol·linitzin arnes. Tenen els sèpals fusionats en forma de tub. La corol·la també té forma d’embut amb cinc lòbuls. Els pètals solen ser blancs, però en la varietat tatula són violetes.

El fruit és una càpsula ovoide d’uns 30 cm plena d’agullons i formada per quatre valves.  Dins d’aquest s’hi troba gran quantitat de petites llavors negres.

Hàbitat

És molt comú en herbassars ruderals i com a mala herba en terres cultivades. És una espècie termòfila i creix en sòls rics en nitrogen, sorrencs, ben drenats i humits. Creix des del nivell del mar fins als 1300 m.

Introducció

Va ser duta a Europa entre el 1540 i 1577 des d’alguna colònia, segurament Mèxic, a causa del seu ús farmacològic.

 

Si realment fos una espècie asiàtica, es creu que s’hauria introduït pels gitanos nòmades que l’haurien anat plantant als seus poblats a causa dels seus usos.

 

En altres països ha arribat per la contaminació de productes agraris amb les seves llavors.

Invasivitat

És una espècie molt ruderal, atès que és indiferent al pH i pot créixer en sòls secs i pedregosos.

 

Només es reprodueix per llavors, però cada càpsula sol contenir més de 500 llavors. Aquestes formen un banc al sòl i poden brotar en qualsevol moment de l’any, si les condicions són favorables. Les llavors es poden mantenir viables fins a 40 anys.

 

En moltes poblacions es troben individus capaços d’autofecundar-se, així que es poden dispersar sense la necessitat de pol·linitzadors.

Impacte

És molt freqüent en cultiu com a mala herba i apareix en ambients de ribera. És una planta amb una alta capacitat de desplaçar la flora autòctona gràcies als alcaloides que podem trobar en tots els òrgans i tenen efecte al·lelopàtic. Aquests compostos tòxics, que es troben molt concentrats a les llavors, poden afectar també a la fauna i als humans.

 

Provoca grans pèrdues en els cultius de gira-sol, blat de moro, remolatxa, oliveres, vinyes, etc. Això és per l’alta competitivitat de Datura stramonium i pel fet que si les seves llavors contaminen les collites, aquestes es tornen altament verinoses al consum.

Control

Si el control es realitza abans de l’alliberació de llavors al medi, l’eliminació de les plantes de forma manual és efectiva. Aquesta actuació requereix la protecció amb guants i ulleres per tal d’evitar tenir contacte amb els tòxics d’aquesta espècie.

 

També es pot combatre contra Datura stramonium amb alguns herbicides o amb control biològic. Trichobaris bridwelli és un coleòpter que pon els seus ous en aquesta planta i les larves s’alimenten d’ella. Un altre remei és la toxina AAL del fong Alternaria alternata, que permet eliminar de forma selectiva Datura stramonium en els cultius.

Datura stramonium
Flor de Datura stramonium
Flor de Datura stramonium
Fruit de Datura stramonium
Fruit de Datura stramonium
Fruit de Datura stramonium

Fonts d'informació