Sorghum halepense

Taxonomia

  • Classe: Liliopsida
  • Ordre: Poales
  • Família: Poaceae

Origen

  • Est de la conca del Mediterrani
  • Nord d'Àfrica
  • Sud-oest d'Àsia

Estatus

Etimologia

No es coneix gaire l’origen del nom genèric Sorghum, però es creu que podria ser la llatinització de sorgo, que és una paraula italiana que vol dir de Síria. L’epítet halepense fa referència a la ciutat siriana d’Alep.

Hàbitat

Requereix certa humitat edàfica i és d’ecologia ruderal, així que normalment es trobarà en cultius de regadiu, cunetes i marges de camins. Pot créixer fins als 975 metres sobre el nivell del mar.

Noms comuns

  • Català: canya dolça, canya-xiula, canyamussa, canyavera, canyet, canyoca, canyot, canyota, canyota d’Alep, dacsa esclafitonera, herba de canya, melloca, mill de canyota, milloca, sorgo.
  • Castellà: adaza, alcandia, almijera, anzuela, azuela, cañaba, cañota, cañuela, hierba don Carlos, hierba Johnson, mijera, millaca, millanca, milloca, panicillo, pasto Johnson, pasto polaco, pasto ruso, sarrachón, sorgo, sorgo Alep, viguiriega, villoca, viridiega, zacate Johnson.
  • Anglès: Aleppo grass, Aleppo millet grass, Arabian grass, Cuba grass, Egyptian millet, evergreen millet, false guinea, Johnson grass, Morocco millet, Syrian grass.

Característiques generals

  • Forma vital: geòfit amb rizoma
  • Floració: maig - octubre
  • Fórmula floral: * P2 A3 G(2)
  • Tipus de fruit: cariopsi

Descripció

És una planta herbàcia que pot arribar a mesurar 150 cm d’alçada. Disposa de llargs rizomes de textura carnosa i coberts per escates. Les tiges aèries són erectes i compten amb pubescència als nusos. Les fulles tenen una lígula curta, ciliada i membranosa. Les fulles tenen nervis longitudinals molt prominents i el limbe rugós.

 

La inflorescència d’aquesta espècie és una panícula amb forma piramidal i d’entre 10 i 30 cm. Les espiguetes es troben aparellades. Una d’elles és sèssil, fèrtil i amb aresta. Aquesta compta amb dues flors i està dorsalment comprimida. La flor inferior es redueix a la lemma, mentre que l’altra és hermafrodita. L’altra espigueta és pedicel·lada, no té aresta i pot ser o masculina o estèril. Aquesta té les glumes púrpures. A la part superior de la panícula es poden trobar espiguetes en grups de tres.

Impacte

Es considera, a escala mundial, una de les males herbes més perjudicials. És molt abundant en els camps, sobretot en els de regadiu. S’ha trobat envaint més de 30 cultius diferents, i redueix molt els resultats d’aquests, així provocant un gran impacte econòmic. Això és perquè pot fer ombra a les altres plantes, allibera substàncies al·lelopàtiques i pot ser hoste de moltes plagues.

 

Com que generen molta biomassa, quan la part aèria s’asseca pot ser molt perillosa si s’incendia.

 

També pot suposar un perill pels animals que la pasturen, ja que genera àcid cianhídric quan pateix estrès o ferides.

Introducció

Encara no se sap ni com ni quan aquesta espècie va arribar a Europa. Es creu que devia ser introduïda el segle XVIII, atès que hi ha registre d’aquesta planta cultivada al Jardí Botànic de Montpeller l’any 1762. Podria ser que arribés mitjançant els jardins botànics, però segurament es va introduir accidentalment com a mala herba agrícola. A Catalunya es coneix l’existència de Sorghum halepense com a espècie naturalitzada des de mitjan segle XIX.

Invasivitat

Cada individu pot produir fins a 80.000 llavors per any, les quals es poden mantenir viables durant 7 anys. Aquestes llavors es poden dispersar de moltes maneres: per vent, pluja, animals que les ingereixes, màquines agrícoles contaminades, etc. A més a més, també es poden reproduir vegetativament, mitjançant els seus rizomes.

Usos

Aquesta espècie és molt bona per ser utilitzada com a farratge, atès que té un bon contingut proteic i valor nutricional. També es podrien aprofitar els seus rizomes pel control de l’erosió del sòl.

Control

Els mètodes mecànics no són gens eficients amb aquesta espècie, atès que es fragmenta el seu rizoma i, així, s’ajuda en la seva dispersió. Per tant, per eliminar aquesta planta s’han d’utilitzar herbicides o altres mètodes, com ara la rotació de cultius. Per ara no es coneixen agents per dur a terme un control biològic.

Lígula de Sorghum halepense
Inflorescències de Sorghum halepense
Espiguetes de Sorghum halepense amb estams i pistils exserts
Espiguetes de Sorghum halepense amb estams i pistils exserts
Espiguetes de Sorghum halepense amb estams i pistils exserts
Espiguetes de Sorghum halepense amb estams i pistils exserts

Fonts d'informació