Allium triquetrum

Taxonomia

Origen

Està àmpliament estesa per tot el Mediterrani. Es considera autòctona d’aquesta regió, però no es coneix amb certesa si és natural de la península Ibèrica o n’és un arqueòfit.

Estatus

Etimologia

El nom genèric Allium significa en llatí all. No es coneix gaire bé d’on provenia aquesta paraula, però es relaciona amb olere, que significa olorar. També es creu que podria tenir relació amb la paraula grega hallesthai, que vol dir saltar. Això podria fer referència al seu ràpid creixement.

 

L’epítet triquetrum prové de la paraula llatina triquetrus. Aquesta significa que té tres costats, i fa referència a la secció triangular de la tija d’aquesta espècie.

Noms comuns

Característiques generals

Hàbitat

Sol habitar en àrees ruderals i humides. També es pot trobar cultivat. Es pot trobar fins als 875 m sobre el nivell del mar.  

Descripció

Petita planta herbàcia que no sol superar els 50 cm. Les parts aèries moren a l’estiu i a la tardor tornen a créixer des d’un bulb enterrat. El bulb és ovoide i de color blanc. Les tiges creixen erectes i tenen una secció triangular.

 

Les fulles es disposen alternament, però es troben agrupades a la base de les tiges. A la base de la fulla, aquesta passa a formar una baina que cobreix la tija. Són linears i tenen un plec medial molt marcat a la base.

Les flors tenen un llarg pedicel i queden penjants. Es disposen en una umbel·la terminal. Inicialment, estan cobertes per dues bràctees blanques, que quan la flor s’obre es desprenen. El periant té forma de campana i és blanc, amb un nervi medial verd a cada tèpal.

 

Al principi, el fruit és verd, i a mesura que madura, passa a ser de color marró. Dins seu s’hi poden trobar moltes petites llavors negres i oblongues.

 

Quan aquesta planta pateix ferides, allibera una forta olor d’all.

Usos

Antigament, es plantava com a planta ornamental, però aquesta pràctica ja no és comuna.

 

La planta sencera és comestible. Les tiges joves es poden menjar igual que els porros, les fulles i les flors es poden afegir a amanides, les fulles es poden aprofitar per fer brous i els bulbs es poden utilitzar com els alls i cebes. La seva ingesta ajuda a tractar la hipertensió. 

 

També es pot aprofitar per sintetitzar un repel·lent d’arnes.

Invasivitat

Cada fruit produeix moltes llavors, però, a més a més, Allium triquetum es pot reproduir vegetativament. Cada individu compta amb un bulb a la seva base, però aquest genera petites bulbil·les cada any. Si el sòl es remou, aquests petits bulbs es poden dispersar i generar nous individus.

 

És una espècie molt agressiva a l’hora de competir pels recursos. Pot créixer molt de pressa, abastant molt espai. Fàcilment, es pot convertir en l’espècie dominant d’on creixi, i així desplaça les espècies autòctones.

Impacte

Aquesta espècie sol créixer en hàbitats humits, així que pot naturalitzar-se en ambients de ribera. Això provoca que sigui un gran perill per a la vegetació d’aquests hàbitats, els quals estan protegits.

 

Els animals no solen menjar-la, a causa del seu fort gust d’all, però s. Si Allium triquetrum abunda molt i els animals es veuen obligats a ingerir-la, pot arribar a contaminar la llet i la carn, deixant mal gust en aquests.

Control

Es poden utilitzar mètodes físics, però no són gaire efectius perquè és molt difícil eliminar totes les bulbil·les del sòl. El control més eficient és el químic, mitjançant herbicides. Tot i això, aquest s’ha de repetir any rere any per assegurar que no queden bulbs ni bulbil·les vius.

Fonts d'informació