Oxalis corniculata

Taxonomia

Origen

Actualment té una distribució cosmopolita, però el seu origen és incert. Es creu que prové del sud-est asiàtic i Oceania. També hi ha investigadors que creuen que és originària d’Amèrica.

Estatus

Etimologia

El nom Oxalis prové de la llatinització de la paraula grega oxys, que significa àcid o agre. Això és perquè aquesta planta té gust àcid a causa de l’àcid oxàlic.

 

L’epítet específic corniculata vol dir en llatí que té banyes, així fent referència a la forma que tenen els seus fruits.

Entrada

La seva introducció, en alguns llocs és accidental, mentre que en d’altres ha sigut intencionada per aprofitar els seus usos. A Catalunya, segurament és un arqueòfit.

Noms comuns

Característiques generals

Hàbitat

Sol trobar-se en espais ruderals i com a mala herba en camps de conreu i jardins. Creix des del nivell del mar fins als 1600 m.

Descripció

És una planta herbàcia, prostrada i pilosa, que pot arribar fins als 30 cm. Els nusos de la tija poden arrelar, fet que permet generar estolons. Les fulles es disposen alternament, són trifoliades i estan llargament peciolades. Els folíols tenen forma de cor i poden presentar taques púrpures. Les fulles disposen d’estípules auriculades i rectangulars.

Les flors es troben en umbel·les axil·lars de fins a 6 flors. La corol·la és de color groc, i els pètals presenten estries taronges i tres o quatre taques del mateix color a la seva base.

 

Els fruits són cilíndrics, de secció pentagonal. Cada lòcul del fruit conté entre 3 i 8 llavors, les quals són marrons i tenen entre 7 i 10 costelles transversals.

Usos

La presència d’àcid oxàlic a les seves fulles es pot aprofitar per cuinar i per les seves propietats medicinals. S’utilitza per tractar grips, febre, infeccions urinàries, diarrea, ferides, etc. També és una bona font de vitamina C.

Invasivitat

En zones obertes, pot créixer molt de pressa.  És capaç d’autofecundar-se i generar una gran quantitat de llavors en un curt període de temps, les quals poden ser dispersades per rosegadors i ocells. També pot generar estolons, i els nusos arrelats poden regenerar-se si són tallats o cremats.

Impacte

Aquesta espècie pot naturalitzar-se en ambients de ribera, fet que és un perill per la vegetació d’aquests hàbitats protegits.

 

Presenta altes concentracions d’àcid oxàlic, fet que provoca que sigui tòxica davant la ingesta. Pot suposar un perill pels animals que pasturen.

 

Pot afectar els resultats dels cultius dels camps on apareix com a mala herba. També poden actuar com a hoste alternatiu d’alguns patògens dels conreus.

Control

El control físic és efectiu contra aquesta espècie, però s’ha de vigilar d’eliminar els individus sencers perquè no rebrotin. Tot i això, es recomana acompanyar aquest tractament amb l’ús d’herbicides.

 

El control químic també es pot portar a terme independentment. Alguns herbicides efectius són glifosat, triclopir i fluroxipir.

Fonts d'informació