Rumex cristatus

Taxonomia

Origen

Estatus

Etimologia

Rumex és el nom que rebien les plantes d’aquest gènere en llatí.

 

L’epítet cristatus prové de la paraula llatina crista que significa floc o cresta. Això podria fer referència a les valves del fruit.

Noms comuns

Característiques generals

Hàbitat

El seu hàbitat són els ambients ruderals. És molt comuna en marges de rius, cunetes i llocs alterats.

Descripció

És una planta herbàcia que pot arribar als 2 m d’alçada. Les tiges són erectes i molt robustes. Totes les fulles són basals i tenen forma ovato-lanceolades o ovato-oblonges. Són peciolades, cordades a la base, amb àpex agut o acuminat, i de marge ondulat. El pecíol és més curt que el limbe i és molt gruixut.

Les flors es troben en panícules terminals molt denses, dins les quals estan en grups de 15-20. Les flors tenen periant sepaloide i el seu pedicel és articulat i filiforme.

 

Els aquenis són marrons i estan envoltats de tres valves membranoses. Aquestes tenen el marge irregularment dentat. Una de les valves desenvolupa una protuberància.

Introducció

La introducció, probablement, va ser accidental i associada al transport de mercaderies.

 

La primera cita d’aquesta espècie a Espanya va ser el 1987, però es creu que es va identificar erròniament.

Invasivitat

És una planta oportunista que pot créixer en tota classe de sòls.

Control

No s’han aplicat gaires plans de control contra aquesta espècie, atès que no se sol considerar una gran amenaça.

Impacte

Es troba naturalitzada en alguns espais protegits, com ara els marges d’alguns rius. Això fa que sigui un gran perill per a la flora autòctona d’aquests hàbitats, ja que podria suposar una competència i canviar la composició d’espècies.  

Usos

Les arrels, fulles i tiges d’aquesta espècie s’utilitzen en la medicina tradicional per tractar patologies dèrmiques i problemes digestius. També té propietats diürètiques.

 

Les seves fulles es poden aprofitar com a aliment.

Fonts d'informació