Oxalis pes-caprae

Taxonomia

  • Classe: Magnoliopsida
  • Ordre: Oxalidales
  • Família: Oxalidaceae

Origen

  • Sud-àfrica

Estatus

Etimologia

El nom Oxalis prové de la llatinització de la paraula grega oxys, que significa àcid o agre. Això és perquè aquesta planta té gust àcid.

 

L’epítet específic utilitza les paraules llatines pes i caprae, que signifiquen peu i cabra femella, respectivament. Això és perquè la forma de les fulles d’aquesta planta s’assembla a la petjada que deixa una cabra.

Noms comuns

  • Català: agrella, agret, agret bo, agret, agreta, agret de marge, agrítol, aspre, avellaneta, canari, caramelles, fel i vinagre, flor d’avellana, grítol, magret, magreta, minxonària,  pa amb peixet, pa de cucut, pa i peixet, trèvol, vellaneta, vinagrella, vinagreta.
  • Castellà: agrio, agrios, canario, dromilón, flor del sueño, matacañas, matapán, trebo, trébol, trébol de huerta, vinagrera, vinagrillo, vinagreta.
  • Anglès: bermuda buttercup, buttercup oxalis, soursob.

Característiques generals

  • Forma vital: geòfit bulbós
  • Floració: setembre - maig
  • Fórmula floral: * K5 C5 A5+5 G(5)
  • Tipus de fruit: càpsula

Hàbitat

És abundant a zones ruderals i pertorbades amb sòls fèrtils, com ara camps abandonats. També es pot trobar en ambients de ribera. Creix fins als 500 metres sobre el nivell del mar.

Usos

Es pot consumir i té gust àcid a causa de la presència d’àcid oxàlic a les seves parts vegetatives. Aquest compost, en altes concentracions, pot inhibir la digestió.

Descripció

És una planta herbàcia que compta amb un petit bulb profundament enterrat, del qual sorgeix un llarg rizoma. D’aquest creixen uns petits bulbs, anomenats bulbil·les. Aquest rizoma arriba fins la superfície i del seu àpex sorgeixen les fulles i flors.

 

Totes les fulles es troben disposades en una roseta sobre el sòl. Les fulles compten amb tres folíols cordiformes i un llarg pecíol que pot arribar a fer 20 cm. El revers és pilós i pruïnós.

Les flors surten d’uns peduncles més llarg que els pecíols de les fulles i es troben en disposades en umbel·les o corimbes. La corol·la és groga i pren forma d’embut. A vegades pot ser doble.

 

El fruit és oblong i quasi mai arriba a madurar en les regions on Oxalis pes-caprae és introduïda. Sol haver-hi entre 3 i 4 llavors per lòcul.

Introducció

La seva primera introducció a Europa va ser a l’illa de Malta, el 1806. A Espanya no va arribar fins el 1850, que es va introduir accidentalment des del nord d’Àfrica, associada al gran transport de cítrics com a mala herba.

Invasivitat

Tot i que el fruit no sol madurar, es poden dispersar molt bé gràcies a les bulbil·les que creixen de les tiges. En generen uns 20 cada any i és molt fàcil que es trobin contaminant productes agraris que es comercialitzen.

Impacte

Provoca un alt impacte econòmic perquè creix com a mala herba en conreus i crea una forta competència pels cultius.

 

També es pot trobar en zones naturals ocupant gran extensions sense permetre el pas de la llum al sòl, així evitant que noves llavors germinin. Això provoca una substitució d’aquesta espècie per la flora autòctona.

 

Les altes concentracions d’àcid oxàlic poden suposar un greu perill pel bestiar si n’ingereixen.

 

És un greu problema quan creix en els ecosistemes de dunes perquè provoca un establiment del substrat i promou la generació d’un sòl ric en nutrients, fet que altera totalment el medi.

Control

Si la invasió és de petita magnitud, es pot solucionar amb un arrencament manual dels individus sencers just abans que floreixin, atès que és quan el bulb està esgotat i encara no s’han format noves bulbil·les. Aquesta s’ha de realitzar any rere any fins que no apareguin noves plantes.

 

Una altra opció, que es pot utilitzar en els camps, és cobrir el sòl amb un plàstic o cartró rígid perquè no puguin créixer els individus.

 

No existeixen gaires herbicides per lluitar contra aquesta espècie, però sí se’n coneixen alguns d’efectius, com ara: glifosat, MCPA, metribuzina, orizalina, paraquat, aclonifen, diflufenican i oxadiazon.

 

També s’ha experimentat amb Klugaena philoxalis, que és un lepidòpter que funciona com a control biològic.

Fulla d'Oxalis pes-caprae
Fulles i flor d'Oxalis pes-caprae
Flor d'Oxalis pes-caprae

Fonts d'informació