Arundo donax
Etimologia
El nom genèric prové de la paraula llatina arundo, que vol dir canya, mentre que donax és una paraula grega amb el mateix significat.
Hàbitat
És una espècie que requereix aigua, així que habita ambients de ribera o altres zones humides.
Noms comuns
- Català: canya, canya comuna, canya de torrent, canya normal, canya vana, canya vera, canya-xiula, canyamel, canyavera, canyer, canyeta, canyí.
- Castellà: bard, bardiza, caña, cañavera, cañaveral, caña común, caña de Castilla, caña india, caña silvestre, cañizo, carda, carizo, carrizo, licera.
- Anglès: arundo grass, bamboo reed, cane, donax, giant cane, giant reed, spanish reed, wild cane.
Característiques generals
- Forma vital: geòfit amb rizoma
- Floració: juliol - desembre
- Fórmula floral: * P2 A3 G(2)
- Tipus de fruit: cariopsi
Descripció
És una planta perenne, erecta, graminoide i molt alta. Les seves arrels són molt fortes i estan acompanyades de rizomes molt robustos, dels quals surten les tiges aèries, que estan buides per dins.
Noves canyes poden créixer qualsevol època de l’any. Aquestes tenen un diàmetre d’entre 1 i 4 cm, i estan dividides en nodes separats entre ells per 10-30 cm. Dels nodes de les tiges principals poden sortir branques no ramificades a partir del segon any.
Les fulles estan disposades alternament i són molt llargues, fins a 60 cm, però molt primes, d’uns 5 cm d’amplada. La seva base envolta la tija i el marge és esmolat.
Les flors es troben en panícules semblants a plomes que poden arribar als 60 cm. Les espiguetes solen tenir tres flors, de les quals la majoria són hermafrodites. La lemma és bífida, escariosa, membranosa, trinervada, pilosa, amb l’àpex trilobulat i amb una curta aresta terminal. Per altra, les glumes són lanceolades, membranoses, escarioses, carinades i trinerves.
El fruit és una cariopsi oblanceolada i estriada, de la qual l’embrió n’ocupa un terç de la longitud.
Introducció
No es coneix amb exactitud l’arribada d’aquesta espècie a Europa, però mitjançant estudis genètics, s’han observat grans diferències en les poblacions que van del Mediterrani a l’Iran, així suggerint que la introducció d’Arundo donax és antiga.
El més probable és que arribés a Europa abans del 1500, és a dir, seria un arqueòfit. Es creu que prové del sud d’Àsia, i va arribar a Europa passant per l’Orient Mitjà a la prehistòria. Des dels imperis espanyols i francesos es va portar arreu del món.
Malgrat aquesta antiga introducció, aquesta espècie es continua cultivant pels múltiples usos que té, i així hi ha un alt perill que s’escapi i es dispersi. També és molt senzill introduir-lo accidentalment amb la contaminació de productes agraris amb rizomes d’aquesta espècie.
Invasivitat
Té un creixement molt ràpid, fins a 70 cm per setmana, i té una gran capacitat per obtenir aigua subterrània. A més a més, poden créixer en gran varietat d’ambients i condicions, gràcies a la indiferència edàfica i l’alta tolerància a les altes temperatures i salinitat.
Les seves llavors poden arribar lluny per dispersió anemocora, però aquesta només es duu a terme als hàbitats naturals d’aquesta planta. Allà on és introduïda, els individus són estèrils, així que es dispersa mitjançant els seus rizomes, que són molt més efectius que les llavors. El creixement dels rizomes permet augmentar mig metre d’extensió anualment i, si hi ha una inundació, els rizomes es poden fragmentar i distribuir amb el moviment de l’aigua.
Tot això fa que es consideri una de les 100 pitjors espècies invasores a escala mundial.
Usos
La seva introducció en molts països està molt lligada al desenvolupament de la música, ja que s’utilitzava la seva tija per fabricar molts instruments de vent, com ara la flauta de Pan. Abans del seu ús musical, ja es cultivava a Egipte per emprar les canyes per emmagatzemar cereals sota terra i les fulles per embolicar les mòmies.
Actualment, se sol plantar per a crear barreres vegetals que facin de tallavents i com a planta ornamental, però també es pot fer servir per a l’erosió de sòls, com a material de construcció i suport, generar biomassa i produir polpa de paper, fibra, canyes de pescar, fletxes i farratge.
Altrament, algunes parts de la planta es poden menjar i el rizoma té múltiples propietats medicinals gràcies als alcaloides que conté.
Control
És molt complicat plantejar una estratègia per eliminar aquesta planta, ja que la seva introducció és tan antiga que la fauna present ja està adaptada a aquest ambient i la flora autòctona seria incapaç d’establir-s’hi de nou, atès a la seva substitució total per Arundo donax. Per tant, qualsevol pla cal ser provat experimentalment per assegurar que compleix els requisits ecològics i ha d’implicar la reintroducció de les espècies autòctones.
La seva eliminació requereix grans despeses econòmiques, ja que és molt difícil d’exterminar. El més eficient és arrencar els individus manualment o amb maquinària, però és molt important eliminar els rizomes sencers o cremar-los. També es poden combatre amb herbicides, com ara el glifosat; o per control biològic, amb Rhizaspidiotus donacis i Tetramesa romana.
Impacte
El seu ràpid creixement i millor habilitat per obtenir aigua deixa fora de la competició a moltes altres plantes autòctones, fet que provoca que desplaci gran part de la flora i, molt sovint, substitueixi les espècies autòctones totalment.
Al contrari que la majoria de les plantes de ribera, no fa gaire ombra, així que provoca augment de la temperatura i reducció dels nivells d’oxigen de l’aigua, d’aquesta manera afectant la fauna associada.
La gran abundància en què es troba arran de les masses d’aigua, fa que molts cops els rius no drenin correctament i això augmenta el risc d’inundacions.
A més a més, és molt inflamable, així que pot provocar incendis molt perillosos.
Fonts d'informació
-
Arévalo R. A., Sirombra M.G., Bertoncini E.I., Arévalo Cordero L.U., Ambrosano E.J., Chaila S. & Sobrero M.T., 2013. Maleza invasora global en una reserva de yungas de Tucumán, Argentina. ABKDO- Arundo donax L. (1753). Sistema APG III. Una Revisión. [en línia] Disponible a: https://www.researchgate.net/publication/281454675_MALEZA_INVASORA_GLOBAL_EN_UNA_RESERVA_DE_YUNGAS_DE_TUCUMAN_ARGENTINA_ABKDO-Arundo_donax_L_1753_Sistema_APG_III_UNA_REVISION [consultat 4 maig 2024].
-
AusGrass, 2002. Arundo donax L.. [en línia] Disponible a: https://keys.lucidcentral.org/keys/v3/AusGrass/key/AusGrass/Media/Html/Arundo/ARUDON.HTML [consultat 3 maig 2024].
-
CABI Digital Library, 2024. Arundo donax (giant reed). [en línia] Disponible a: https://www.cabidigitallibrary.org/doi/10.1079/cabicompendium.1940 [consultat 30 abril 2024].
-
Catalogue of Life, 2024. Arundo donax L.. [en línia] Disponible a: https://www.catalogueoflife.org/data/taxon/H3L8 [consultat 25 abril 2024].
-
Cortés E., Marcos M.A. & Goolsby J., 2009. Buscando el antídoto natural en la lucha contra el “carrizo gigante”, Cuadernos de Biodiversidad. [en línia] Disponible a: https://doi.org/10.14198/cdbio.2009.29.04 [consultat 30 abril 2024].
-
EPPO Global Database, 2024. Arundo donax(ABKDO). [en línia] Disponible a: https://gd.eppo.int/taxon/ABKDO [consultat 30 abril 2024].
-
Exocat: Sistema d’informació de les espècies exòtiques de Catalunya, 2024. Base de dades. [en línia] Disponible a: http://exocatdb.creaf.cat/base_dades [consultat 26 març 2024].
-
Flora Catalana: Catàleg de Flora, 2024. Arundo donax. [en línia] Disponible a: https://www.floracatalana.cat/flora/vasculars/taxons/VTax4137 [consultat 30 abril 2024].
-
Hardion L., Verlaque R., Saltonstall K., Leriche A. & Vila B., 2014. Origin of the invasive Arundo donax (Poaceae): a trans-Asian expedition in herbaria, Annals of Botany. [en línia] Disponible a: https://doi.org/10.1093/aob/mcu143 [consultat 4 maig 2024].
-
InvasIBER – Especies exótiacs invasores de la Península Ibérica, 2004. Arundo donax. [en línia] Disponible a: https://invasiber2.org/fitxa_detalls.php?taxonomic=3&id_fitxa=139 [consultat 3 maig 2024].
-
Plants of the World Online, 2024. Arundo donax L.. [en línia] Disponible a: https://powo.science.kew.org/taxon/urn:lsid:ipni.org:names:390837-1/general-information [consultat 30 abril 2024].
-
Sáez L. & Aymerich P. ed., 2021. An annotated Checklist of the Vascular Plants of Catalonia (northeastern Iberian Peninsula). Kit-book Serveis Editorials. Barcelona, p 317.
-
Sanz Elorza M., Dana Sánchez E.D. &. Sobrino Vesperinas E. ed., 2004. Atlas de las Plantas Alóctonas Invasoras en España. Dirección General para la Biodiversidad. Madrid, pp. 86-88.
-
Termcat: centre de terminologia, 2024. Cercaterm. [en línia] Disponible a: https://www.termcat.cat/ca/cercaterm [consultat 30 abril 2024].