Xanthium orientale
Taxonomia
- Classe: Magnoliopsida
- Ordre: Asterales
- Família: Asteraceae
Origen
- Amèrica del Nord
- Amèrica del Sud
Estatus
- General: No avaluat
- Catalunya: InvasoraNaturalitzada
Etimologia
El nom Xanthium prové de la paraula grega xanthion, que significa groc. Aquest nom fa referència a l’ús d’aquesta planta com a tint groc pels cabells.
L’epítet orientale significa en llatí que és de l’est.
Noms comuns
- Català: escorpins, gafets bords, gafets de fulla ampla.
- Castellà: guizazo canadense, guizazo de caballo.
- Anglès: oriental cocklebur.
Característiques generals
- Forma vital: teròfit
- Floració: juliol - octubre
-
Fórmula floral: ♂ * [C(5) A(5)] / ♀ ↓ G(2
- Tipus de fruit: cípsela
Hàbitat
Viu, principalment, en zones alterades amb sòls humits i rics en nitrogen. Es pot trobar en herbassars, camps de cultiu, llocs alterats i riberes de rius. Creix des del nivell del mar fins als 750 m d’altitud.
Descripció
És una planta herbàcia erecta, que pot arribar als 80 cm d’alçada i no ramifica gaire. Al contrari de Xanthium spinosum, aquesta espècie no presenta espines a les seves tiges. Les fulles es disposen alternament i són peciolades. El limbe és ovat o subtriangular, i el marge és dentat.
Les flors es troben en capítols unisexuals. Els capítols femenins són axil·lars, oblongs, espinosos i cadascun compta amb dues flors dins l’involucre. Les espines de l’involucre són més gruixudes que en altres espècies del mateix gènere. Els capítols masculins disposen de nombroses flors, és caduc i es troba a l’àpex de les tiges.
Les infructescències estan cobertes d’espines ganxudes i disposen de dos agullons apicals molt corbats. Aquesta morfologia ajuda a la dispersió epizoocora. Cada infructescència conté dos fruits.
Usos
Alguns pobles indígenes americans fan ús de les llavors d’aquesta planta per fer rituals. També les utilitzen en la seva gastronomia tradicional.
Fonts d'informació
CasaBio: the home of biodiversity, 2024. Species Xanthium orientale. [en línia] Disponible a: https://casabio.org/taxa/xanthium-orientale [consultat 22 maig 2024].
Catalogue of Life, 2024. Xanthium orientale L.. [en línia] Disponible a: https://www.catalogueoflife.org/data/taxon/5C4YJ [consultat 22 maig 2024].
EPPO Global Database, 2024. Xanthium orientale(XANOR). [en línia] Disponible a: https://gd.eppo.int/taxon/XANOR [consultat 22 maig 2024].
Exocat: Sistema d’informació de les espècies exòtiques de Catalunya, 2024. Base de dades. [en línia] Disponible a: http://exocatdb.creaf.cat/base_dades [consultat 22 maig 2024].
Flora Catalana: Catàleg de Flora, 2024. Xanthium orientale. [en línia] Disponible a: https://www.floracatalana.cat/flora/vasculars/taxons/VTax3080 [consultat 22 maig 2024].
Herbari Virtual del Mediterrani Occidental, 2024. Xanthium orientale L. subsp. italicum (Moretti) Greuter. [en línia] Disponible a: https://herbarivirtual.uib.es/ca/general/1055/especie/xanthium-orientale-l-subsp-italicum-moretti-greuter [consultat 22 maig 2024].
Monteriza, 2024. Xanthium orientale L.. [en línia] Disponible a: https://monteriza.aranzadi.eus/wp-content/uploads/flora/064.xanthium-orientale.pdf [consultat 22 maig 2024].
Plants of the World Online, 2024. Xanthium orientale L.. [en línia] Disponible a: https://powo.science.kew.org/taxon/urn:lsid:ipni.org:names:260872-1 [consultat 22 maig 2024].
Sáez L. & Aymerich P. ed., 2021. An annotated Checklist of the Vascular Plants of Catalonia (northeastern Iberian Peninsula). Kit-book Serveis Editorials. Barcelona, p 594.
Stevenson, M.C., 1915. Ethnobotany of the Zuni Indians. SI-BAE Annual Report, pp. 62–63.
Termcat: centre de terminologia, 2024. Cercaterm. [en línia] Disponible a: https://www.termcat.cat/ca/cercaterm [consultat 22 maig 2024].