Xanthium orientale

Taxonomia

Origen

Estatus

Etimologia

El nom Xanthium prové de la paraula grega xanthion, que significa groc. Aquest nom fa referència a l’ús d’aquesta planta com a tint groc pels cabells.

 

L’epítet orientale significa en llatí que és de l’est.

Noms comuns

Característiques generals

Hàbitat

Viu, principalment, en zones alterades amb sòls humits i rics en nitrogen. Es pot trobar en herbassars, camps de cultiu, llocs alterats i riberes de rius. Creix des del nivell del mar fins als 750 m d’altitud.

Descripció

És una planta herbàcia erecta, que pot arribar als 80 cm d’alçada i no ramifica gaire. Al contrari de Xanthium spinosum, aquesta espècie no presenta espines a les seves tiges. Les fulles es disposen alternament i són peciolades. El limbe és ovat o subtriangular, i el marge és dentat.

 

Les flors es troben en capítols unisexuals. Els capítols femenins són axil·lars, oblongs, espinosos i cadascun compta amb dues flors dins l’involucre. Les espines de l’involucre són més gruixudes que en altres espècies del mateix gènere. Els capítols masculins disposen de nombroses flors, és caduc i es troba a l’àpex de les tiges.

Les infructescències estan cobertes d’espines ganxudes i disposen de dos agullons apicals molt corbats. Aquesta morfologia ajuda a la dispersió epizoocora. Cada infructescència conté dos fruits.

Usos

Alguns pobles indígenes americans fan ús de les llavors d’aquesta planta per fer rituals. També les utilitzen en la seva gastronomia tradicional.

Fonts d'informació