Cortaderia selloana

Taxonomia

  • Classe: Liliopsida
  • Ordre: Poales
  • Família: Poaceae

Origen

  • Argentina
  • Uruguai
  • Brasil
  • Xile

Estatus

Etimologia

Cortaderia prové de la paraula castellana cortadera, que és com s’anomena aquesta espècie a Argentina, atès que les seves fulles tenen un marge esmolat que talla fàcilment.

 

Per altra banda, l’epítet selloana fa honor a Friedrich Sellow (1789-1831), un botànic alemany que va dedicar el seu estudi a la flora brasilera.

Noms comuns

  • Català: càrritx de jardí, cortadèria, cortadèria gineri, gineri, herba de la Pampa, planta de les plomes, plomall de la Pampa, plomalls, plomes, plumeros.
  • Castellà: carrizo de la Pampa, cortadera, ginerio plumacho, hierba de la Pampa, penacho, plumero.
  • Anglès: pampasgrass, silver pampasgrass, Uruguayan pampasgrass.

Característiques generals

  • Forma vital: hemicriptòfit
  • Floració: juliol - octubre
  • Fórmula floral: * P2 A3 G(2)
  • Tipus de fruit: cariopsi

Hàbitat

Es troba en boscos de ribera de zones temperades, associat a comunitats de boscos caducifolis. Pot viure en tota classe de substrats, però és més freqüent en sòls humits i rics en nutrients.

Descripció

Planta graminoide perenne que pot arribar fins als 3 metres d’alçada. És una espècie ginodioica, és a dir, existeixen individus hermafrodites i individus femenins. Tot i això, l’espècie actua com si fos dioica, ja que les plantes hermafrodites tenen una taxa de generació de llavors molt baixa.

 

Compta amb múltiples tiges i fulles que ocupen una gran àrea. Les fulles són primes i llargues, fins a 3 metres de longitud, amb consistència coriàcia i marge esmolat. Aquestes disposen d’agulles de sílice que eviten la seva depredació per herbívors. La secció de la fulla té forma de V, ja que la fulla es plega pel nervi central.

Les flors es troben recollides en panícules de color blanc i que poden arribar fins al metre de mida. Aquestes es troben sobre un llarg peduncle. Les espiguetes es troben comprimides lateralment i tenen les glumes membranoses i lanceolades. Cada espigueta conté 6 flors, en els individus femenins, i 3 en els hermafrodites. Les lemmes són membranoses, velloses, trinervades i compten amb una aresta terminal.

 

La dispersió es duu a terme únicament per llavor, i el fruit és una cariopsi que es dispersa amb el vent.

Introducció

Es va introduir a Europa fa uns 200 anys, al Regne Unit. La seva arribada a Espanya va ser per mitjà de la plantació en jardins com a planta ornamental. El primer cop que es va citar a la natura va ser a Cantàbria, el 1969.

Invasivitat

És una espècie de creixement molt ràpid i amb alta capacitat de dispersió: cada panícula pot generar fins a 50.000 llavors, les quals poden arribar quilòmetres lluny gràcies al vent. Pot créixer en gran varietat d’ambients i té alta tolerància a les elevades temperatures i sequera.

Impacte

Aquesta planta es pot trobar en gran varietat d’hàbitats, però alguns d’ells són molt vulnerables i valuosos ecològicament, com ara els ambients de ribera i les dunes. La seva presència és un greu problema perquè desplaça la vegetació nativa i afecta el paisatge, a causa de la seva gran mida.

 

La gran quantitat de biomassa que genera pot suposar un gran perill pels incendis, atès que triga molt a descompondre’s i s’acumula.

 

A més a més, les seves fulles tenen un marge tan esmolat que poden tallar tant a humans com a la fauna salvatge.

Usos

El seu ús principal és com a espècie ornamental, però també es pot utilitzar per al control d’erosió o com a barrera pel vent.

Control

Per eliminar-la cal que tallar els individus amb serres mecàniques i dur a terme aquesta tasca protegit per tal d’evitar tallar-se amb les fulles. Posteriorment, s’ha d’eliminar l’arrel perquè no rebroti.

 

Una altra opció és l’ús d’herbicides, com ara fluazifop-p-butil èster o glifosat.

Cortaderia selloana al campus
Cortaderia selloana
Fulles de Cortaderia selloana
Fulles de Cortaderia selloana
Base de la fulla de Cortaderia selloana
Base de la fulla de Cortaderia selloana
Fulla de Cortaderia selloana
Infrutescència que ja ha perdut els fruits de Cortaderia selloana

Fonts d'informació