Lonicera japonica
Etimologia
El nom del gènere Lonicera fa honor al botànic alemanys Adam Lonitzer (1528-1586), mentre que l’epítet japonica significa en llatí que és del Japó.
Usos
Es planta en jardins per la seva funció ornamental i l’apreciada fragància de la seva flor. Sobretot s’utilitza per formar tanques o cobrir reixes i parets.
A la Xina també s’aprofiten les seves propietats medicinals per tractar la varicel·la i regular l’homeòstasi vascular.
Noms comuns
- Català: llegabosc, lligabosc, lligabosc del Japó, lligabosc japonès, mare-selva de jardí, xuclamel de reixat, xuclamel japonès.
- Castellà: madreselva, madreselva japonesa.
- Anglès: gold and silver flower, Hall’s honeysuckle, Japanese honeysuckle, white honeysuckle.
Introducció
Va arribar a Europa com a planta ornamental el 1805, i cent anys després va començar a aparèixer com a naturalitzada. A Espanya es va citar per primer com el 1961, a les províncies de Barcelona i Girona.
Característiques generals
- Forma vital: faneròfit semicaducifoli
- Floració: maig - setembre
-
Fórmula floral: ↓ K(5) C(5) A4 G(3
- Tipus de fruit: baia
Hàbitat
Sol habitar des del nivell del mar fins als 825 m, en llocs humits i sense grans contrastos tèrmics. S’ha observat que creix amb major facilitat en ambients alterats.
Descripció
És una liana llenyosa que pot arribar als 5 metres de longitud. Les tiges es ramifiquen des de la base i generen grans masses que poden cobrir grans extensions i enfilar-se pels arbres. Les tiges són vermelloses i pubescents, amb secció cilíndrica. Les fulles es troben disposades oposadament i compten amb un curt pecíol. Tenen forma ovada, oblonga o lanceolada, l’àpex agut, textura coriàcia i el marge enter i ciliat.
Les flors són oloroses, axil·lars i surten de dos en dos sobre un peduncle. Cadascuna disposa d’una bràctea en la seva base. La corol·la és bilabiada, amb forma de tub i de color blanc rosat. A mesura que madura, es torna de color groc. Quatre pètals es troben soldats i el cinquè, que és més llarg, queda lliure. Tant els estams com l’estil sobrepassen els pètals. La pol·linització la duen a terme arnes, principalment.
El fruit és una baia negra i sèssil. Cadascuna compta de dues a dotze llavors ovades en el seu interior.
Les flors apareixen abans que les fulles i es troben en inflorescències. Tenen calzes peluts de cinc lòbuls i els manca la corol·la. Les flors masculines creixen en corimbes, mentre que les femenines es troben en raïms. La flor masculina presenta de 3 a 6 estams penjants molt llargs amb anteres vermelles o marrons. Aquesta morfologia dels estams facilita la pol·linització anemòfila. En canvi, les flors femenines són menys vistoses, agafant tons verds i vermells més pàl·lids. Compten amb un estil profundament bifurcat.
El fruit està format per dues sàmares fusionades en un angle menor a 60 graus. Aquestes perduren sobre l’arbre durant l’hivern i se separen quan cauen. Cadascuna porta una sola llavor.
Invasivitat
Compta amb una alta indiferència al tipus de substrat i quantitat de llum. També pot suportar gelades i sequeres lleus.
La seva dispersió la duen a terme animals que s’alimenten del seu fruit, principalment ocells. Això provoca que les seves llavors puguin arribar molt lluny i escapin molt fàcilment dels jardins.
Impacte
Desplaça la flora autòctona d’ambients de ribera, marges de boscos caducifolis i comunitats ruderals.
Les grans masses de tiges que genera poden arribar a aturar els processos naturals de successió, atès que poden provocar la mort dels arbres pels que s’enfilen i tampoc permeten la germinació de llavors sota seu.
Control
Per prevenir la introducció d’aquesta espècie als nostres ecosistemes cal evitar el seu ús en la jardineria.
Si el que es desitja és eliminar-la, el més eficient és l’ús d’herbicides, però aquests poden afectar també a les espècies autòctones, així que només s’han d’emprar en casos extrems. L’extracció manual dels individus és una bona opció per les invasions més lleus, però és complicat assegurar l’arrencament de totes les tiges.
Fonts d'informació
-
CABI Digital Library, 2024. Lonicera japonica (Japanese honeysuckle). [en línia] Disponible a: https://www.cabidigitallibrary.org/doi/10.1079/cabicompendium.31191 [consultat 8 maig 2024].
-
CasaBio: the home of biodiversity, 2024. Species Lonicera japonica. [en línia] Disponible a: https://casabio.org/taxa/lonicera-japonica [consultat 8 maig 2024].
-
Catalogue of Life, 2024. Lonicera confusa (Sweet) DC.. [en línia] Disponible a: https://www.catalogueoflife.org/data/taxon/3VZ66 [consultat 8 maig 2024].
-
EPPO Global Database, 2024. Lonicera japonica(LONJA). [en línia] Disponible a: https://gd.eppo.int/taxon/LONJA [consultat 8 maig 2024].
-
Exocat: Sistema d’informació de les espècies exòtiques de Catalunya, 2024. Base de dades. [en línia] Disponible a: http://exocatdb.creaf.cat/base_dades [consultat 8 maig 2024].
-
Flora Catalana: Catàleg de Flora, 2024. Lonicera japonica. [en línia] Disponible a: https://www.floracatalana.cat/flora/vasculars/taxons/VTax2872 [consultat 8 maig 2024].
-
Global Invasive Species Database, 2024. Lonicera japonica. [en línia] Disponible a: https://www.iucngisd.org/gisd/speciesname/Lonicera+japonica [consultat 8 maig 2024].
-
InvasIBER – Especies exótiacs invasores de la Península Ibérica, 2004. Lonicera japonica. [en línia] Disponible a: https://invasiber2.org/fitxa_detalls.php?pageNum_rsFitxa=2&taxonomic=3&totalRows_rsFitxa=38&id_fitxa=61 [consultat 8 maig 2024].
-
Sáez L. & Aymerich P. ed., 2021. An annotated Checklist of the Vascular Plants of Catalonia (northeastern Iberian Peninsula). Kit-book Serveis Editorials. Barcelona, p 597.
-
Sanz Elorza M., Dana Sánchez E.D. &. Sobrino Vesperinas E. ed., 2004. Atlas de las Plantas Alóctonas Invasoras en España. Dirección General para la Biodiversidad. Madrid, pp. 204-205.
-
Termcat: centre de terminologia, 2024. Cercaterm. [en línia] Disponible a: https://www.termcat.cat/ca/cercaterm [consultat 8 maig 2024].